United States or Jersey ? Vote for the TOP Country of the Week !


Les veles se li enduien l'esperit. Arrupit a la riba, experimentava uns impulsos semblants als de l'oreneta novella, encara no ensenyada a volar, quan des del seu niu d'argila, bastit sota una teula, contempla les profunditats de l'airecel, glatint per palpar-les i estremint-se de goig i de desig en veure les ales braves que hi llampeguegen per dedins. Oh, ! li convenia un gussi!

Des d'aquell dia Cirus començ

-No- repetí ella. -Si cadascú es cuidés des seus negocis, no hauries vingut avui amb aquestes cabòries; i, si coneguessis qui et vol , no escoltaries atra veu que sa meua. Què se me'n dóna, a mi, que portus o no portus peix? Pesca, diverteix-et... est

Llavors un gran crit munta de l'exèrcit grec, que exhorta els seus, i un gran crit de les tropes de Tissafernes, que exhorten els llurs. Xenofont, galopant, al llarg, els anima des del cavall: -Soldats, penseu que ara lluiteu per reveure Grècia, els vostres infants, les vostres mullers: una mica més d'esforç, i fem la resta del camí sense combat.

, : no hi havia pas gota de vent, i el cel estava serè; però... Déu m'ajudi!... mai hauria dit, des de terra, que les ones fossin tan grosses, tan espantosament grosses. Venien sense rompre's ni remorejar, embotides, muntanyoses; s'esmunyien amb suavitat sota la nostra carena, i s'allunyaven escumejant lleument amb tot l'aire d'una ira tenebrosa i retinguda.

Afegí que, segons pensava, en tornar del viatge ja estarien acostumats a la nova cuina. Des de casa seva a l'estació hi havia deu minuts a peu. Mon oncle deia sempre: «Pren-te un quart d'hora i vés-hi amb calmaPerò el que feia sempre, era començar amb cinc minuts de temps i anar a tot córrer. No pas per què aquest era el costum de tots els d'aquell barri.

La mateixa associació d'idees portava-li a la memòria exemples parcials que li evidenciaven el millor partit que podia haver-ne tret empleant una tàctica diferent. Recordava el vell Rector de Prunés, mort molts anys enrera, ( el filosop de la muntanya , que li deien, bromejant, els seus companys de ministeri) que mai permeté cap influència forastera en sa parròquia, que increpava personalment a sos feligresos des de la trona, avergonyint-los per sos vicis i fent-los perdonar-se mútuament els agravis en públic al mig de la plaça; que disputava amb ells, sota el porxo de l'església, d'economia rural i altres matèries de l'art de la terra; que anava a les treballades a donar-los pràctiques lliçons sobre adobs i sobre el maneig de les eines, i que fins se constituïa en llur capitost per a defensar la gleva per la força, quan convenia, amb lo qual logr

Són hòmens, aquells, que ningú en res que dir: estalviadors, casolans, de costums ordenades, religiosos, tot lo que vulgau; mes són canalla de cap a peus, i l'ànima els pudiria si les qualitats de l'ànima fossin perceptibles a l'olfato, o si eixos hòmens tinguessin qualsevol d'aquelles coses que des de temps immemorial se n'ha vingut dient ànima.

Arribat a baix, es submergí dintre la xomba d'ombres del recó de l'escala, i, des d'allí, vinclant el cos i allargant el coll, sotj

Pugeu a la casa del que es va morint, i des de mitja escala ja us penetra de tristura l'olor de l'èter. Trobeu la porta oberta, el recibidor erm i desolat, i amb fondo recolliment entreu a la sala. Sobre el vetlladoret i la calaixera hi ha ampolles i gots tapats amb paper, un d'ells amb una cullereta a sobre.