United States or Burundi ? Vote for the TOP Country of the Week !
Si ell no s'hagués mort, pla que li hauria donat una bona guia per a tocar el cor de Déu. Però, ja que fruïa de la Glòria, ¿per què no demanava aquella gràcia a Nostre Senyor?... Qui sap? Potser la tardança en la vinguda del fill era una prova amb què Déu volia assegurar-se de la fermesa de la seva fe. Aquesta pensada li obria el cor a l'esperança.
-Res, no he dit, de la llet- respon l'altre gos amb gest de gentil innocència. -He dit, només, que feia un bon dia, i he demanat el preu del midó. -Vol dir que demanava el preu del midó: oi? ¿Li plauria de saber-ho? -Sí, si és servit. No sé per què he pensat que m'ho podria dir. -I sí, que puc dir-li-ho. Val...
I des d'aquell punt, es demanava de no tenir un tros de mirall, encara que fos menut com el palmell, per a mirar-s'hi la cara, per a contemplar-s'hi aquell coll i aquell pit combat que feien venir temptacions als pastors. Ja estava cuita de passar-se d'esma l'escarpidor pels cabells. Ja estava cuita de pentinar-se a les palpentes.
Arriba un home que pregunta a les sentinelles avençades, on podria veure Pròxenos o Clearc: per Menó no demanava, i això que venia de part d'Arieu, hoste de Menó. I en ser que Pròxenos ha dit: «Jo soc qui cerques», aquell home diu: -M'envien Arieu i Artàozos, gent fidel a Cirus que us volen bé.
Als primers temps de ser al poble, quan, amb l'alegria de reveure els camps i vinyes on havia passat feliç la seva infantesa, tenia encara l'esperança de tornar a ser el mateix d'abans, recobrant, a còpia de ben obrar, les amistats perdudes, havia provat de treballar. Però el mal va ser que, per tot on demanava feina, li deien de no.
Perquè l'un i l'altre entenien que no s'havia d'obligar una ciutat grega i amiga a res que ells mateixos no volguessin donar. Apareixent aquests sense cap delit, envien Licó Aqueu, Callímac de Parràsia i Agàsias d'Estimfal. Arribats a Heraclea, exposen l'acordat: diuen que Licó fins amenaçà, si no feien el que se'ls demanava. Després d'haver-los sentit, els heracleotes diuen que deliberaran.
Cada matí en llevar-se, i cada vespre abans d'adormir-se, en endreçar al cel les seves pregàries pel descans dels que l'havien dut al món, es recordava també dels que havien de venir, i demanava aquella aigua que havia d'acostar la data de llur vinguda. Perquè, si els camps es perdien, ¿qui era que s'atrevia a carregar-se la creu, anant de cara a un hivern de fam?... Pas ell! -Aigua, Senyor!...
I si bé el lassament de tot el dia l'obligava, vulgues no vulgues, a donar al cos el descans que li demanava, dormia amb un son prim, que s'esvaïa a la més lleugera remor o al més petit cruiximent.
De l'escala passaren a la sala de rebre, gran i clara, decorada d'un alegre paper amb un fons que enlluernava una mica. No hi havia, d'altra part, res de particularment remarcable i el meu amic es demanava per què se l'havia fet pujar a aquella habitació, quan el comerciant an
Paraula Del Dia
Altres Mirant