United States or Iraq ? Vote for the TOP Country of the Week !


Els afortunats sons s'apropaven, i aviat tinguérem allà, quasi a tocar, la barca d'on sortien. Hi anava una tribu d' indis provincians que havien eixit a navegar al clar de lluna. ¿Voldríeu indicar-me- els vaig demanar -el camí de la resclosa de Wallingford? I vaig explicar-los com estava cercant-la feia ja dues hores.

Els havem explicat la nostra decisió... i prou. -Perdoneu-me- digué George. -No havia comprès. Sóc solter. La gent em diu una cosa o altra, i jo me'ls escolto. -Doncs en això és en el que aneu errat- vaig continuar jo. -En voler saber quelcom d'aquestes coses, veniu a Harris o a mi per demanar un consell. George féu una inclinació de cap, i començàrem a tractar el nostre assumpte.

Em sembla també que la pronunciació d'una llengua estrangera podria ensenyar-se per altre mètode, millor que el de demanar al deixeble aquests exercicis acrobàtics interns, impossibles, generalment, i inútils sempre. Vegeu, si no, com se'ns ensenya: -Arrambi les glàndules de la llengua sobre el costat a sota de la larinx. Aspiri profundament i comprimeixi la glotis.

El meu cor va botar; ens estàvem apretats l'un contra l'altre. El gos rondinava sordament. ¿No es pot escapar? vaig demanar tot baixet. -No; est

La taverna brunzia com un tambor. Vaig asseure'm a un recó amb el garrot entre els genolls, i un canet que sobreexia al meu davant; i fins que va ser nit closa vaig romandre així, bocabadat, amb els ulls d'allò més oberts, tot veient el meu castell que em semblava pintat a la paret. Cap a les vuit vaig tenir fam; vaig demanar un knapwurst i un altre canet.

Va tornar a entrar a la seva caseta a cercar una llinterna, va atravessar el pati exterior, amb neu fins al ventre i, mirant-me de fit a fit, a través del reixat, va dir: -Perdó, perdó, doctor Fritz, us creia ficat al llit, allí dalt a la torre d'Huc. Oh! i éreu vós qui sonava! Ves! ves! Vet aquí perquè Sperver m'ha vingut a demanar cap a la mitja nit si no havia eixit ningú.

-No tan de pressa, s'avi- va respondre el xaval, aferrat a la seva il·lusió. -Demanar no ès vendre. A sa seua proposta jo puc contestar amb una atra. -Quina? -Ah!... això em porta a vós: vós, que sou homo de coneixements, me la podeu dictar. -No pas cap de sa mateixa mena- salt

Aquestes paraules de «noces», de «casament», de «minyó», zumzejaven a les oïdes de Fritz. Orchel, després d'haver acabat la seva història, estranyada de no rebre cap resposta li va demanar: -Què en penseu d'això, senyor Kobus? -De què? va fer ell. -D'aquest casament.

Tractava de vostè a la gent, i no va fer cap més endemoniadura que demanar diners; que en aquest temps sols al dimoni li pot acudir semblant cosa. El ball... Oh, el ball!... Se formen tots en dues files: En Serrallonga i ella, al mig. Serrallonga, Déu vos guard. -Qui sou vós, que no us conec? Música i tiros. Els que estaven a la dreta passen a l'esquerra, els de l'esquerra a la dreta.

Es tractava d'evacuar la diligència de demanar oficialment la m