United States or Equatorial Guinea ? Vote for the TOP Country of the Week !


-És massa gros- deien tots. I el gall dindi que havia nat amb els esperons posats, i per tant es creia ben un emperador, s'estarruf

La seva filla era llarga i angulosa. El seu abillament m'és difícil de descriure. El meu pobre avi, si visqués, potser podria fer-ho, car li seria, segurament, més familiar. El seu capell em va fer pensar en Mistress Hermans, però no puc dir per què. Usava sabates de gomes als costats, que en el comerç em sembla que en deien prunella ; mitenes i mocadoret.

Encara amb alguns amics vàrem intentar una darrera prova, per a veure si revetllàvem el poble amb un cop de corneta. Un dia aparegueren les cantonades cobertes de rètols que, amb lletres vermelles, deien: Guerra a Madrid!

Aquestes deien ells que eren les penyores: uns i altres prenen els déus per testimonis. Després d'aquestes penyores, els Macrons ajuden a tallar els arbres, obren el camí, com per fer passar a l'altra riba; es mesclen amb els grecs, els forneixen tot el mercat que poden i els acompanyen durant tres dies, fins a haver dut els grecs a les fronteres dels Colcs.

Tenia un vestit per cada hora del dia; i la gent, en lloc de dir, com esdevé tractant-se de qualsevol altre rei o emperador: -És a la cambra del Consell, deien sempre, en aquest cas: -L'emperador és a la seva cambra d'abillatge. La vida era d'allò més joiosa a la gran ciutat on vivia: exèrcits d'estrangers venien a visitar-la cada dia; i, entre ells, una vegada, comparegueren dos estafes.

No vulgueu pas saber-ho, a on. Crec que en deien el Sot d'infern . Una hora lluny: una hora llarga de caminar amunt, sempre amunt, entre negres suredes, seguint corriolets quasi verticals, aixaragallats, intransitables, en la greda dels quals la punta de les espardenyes d'en Busqueta s'encastava fermament, amb una graciosa flexió del peu i una elasticitat muscular de llebre.

El pis primer de la seva casa acabava d'ésser llogat a una nombrosa família estrangera. Els uns deien que era belga; els altres que era italiana. Els dos parers eren mig certs: el cap era belga; la seva muller italiana. En Lluci

Jo mateix en sentia la curiositat. Convinguérem d'explorar en diferents direccions, tornant al cim per comunicar-nos el que descobríssim; i al cap de mitja hora ens reunírem de bell nou. No ens calgueren paraules. Les fesomies de tots tres deien clarament que a la fi haviem descobert un recó de naturalesa alemanya no fet malbé per la suggestió de menjada i beguda.

El mateix diuen les meves germanes i la família de l'oncle Francesc. Com tothom és fora, no surten al vespre. -I és natural; ahir varen venir la padrina i el padrí i també ho deien: «¿Què en farem de sortir, si tothom és fora?» -Ca! si és un fàstic! tothom és fora! Tots els espantats es fiquen al últim recó de casa, i per cohonestar la seva por, exclamen: -No es troba una ànima!

Abans d'ahir, en les notes de societat, li deien el distingit sportman ... El distingit sportman , el distingit sportman ... el gran poca-vergonya! -Quina desgràcia hem tingut amb aquest noi! Hi penso més estones! -La nostra única alegria és la noia. Mira que n'és d'eixerida! Amb quatre dies ha après de vestir-se, de parlar, de viure com la filla d'un marquès.