United States or Caribbean Netherlands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Les parròquies veïnes ja la coneixien. Li deien l'escurapiques i els sagristans la treien com si fos un ca, i ella amb la veu ronca maleïa i renegava i escopia. Pobra damnada! A voltes roman aturada una bella estona. Davant dels seus ulls hi una immensitat de terres i clarors, muntanyes grises, núvols voleiadors i horitzons calitjosos. Com extasiada, no mira res.

I tanmateix una ardor salvatge ens empenyia a anar-hi a l'encalç; jo mateix sentia bullir-me la sang, estava determinat a no recular davant cap mitj

El pobre Huck es trobava en el mateix estat de misèria i terror, perquè Tom havia contat tota la història al curial la nit abans del gran dia de la causa, i Huck tenia una por cruel que la seva participació en el negoci pogués traspuar encara, baldament la fugida de Joe l'Indi li hagués estalviat el neguit de declarar davant el Tribunal.

Els servents de la dansa, amb el capell de palla cobert de banderoles, daven el tomb de l'envelat, al peu de la barana, agitant amb un aire joiós llurs cintes, per a fer recular la gent. Hâan i Schoultz es passejaven encara, tot cercant llurs balladores. Iòsef dret davant son faristol, esperava.

A la fi la desemboliquen tota, i en girar-se s'adonen que llur barca ha fugit a la deriva, i que marxa recta a la barrera. Aquest cas ocorregué una vegada davant meu. Era pels voltants de Boveney, un matí ventós; baixàvem nosaltres pel corrent, i, en acostar-nos a l'angle que forma el riu, ens cridaren l'atenció dos homes que vèiem al marge.

Kobus, en pujar la costa de davant, lluc

-Sents? ja som ací! -Verge! va dir tota exaltada. -Uix, que estàs estranya, noia! ¿per què et fan por? Marxa cap dalt que ton home et reptarà. Els sorolls dels picarols van arribar al mateix temps que les rialles. Els gossos bordaven bo i saltant davant dels cavalls fumejants i escumosos de cansament.

Tom comparegué davant la tia Polly, que estava asseguda vora una finestra oberta, en una plaent cambra del darrera, que era alcova, menjador i biblioteca, tot plegat.

Davant de Xenofont es presenta Euclides, endeví de Fliunte, fill de Cleàgoras, que ha pintat els frescos del Liceu. Felicita Xenofont d'haver-se salvat, i li pregunta quant d'or . Xenofont li jura que no en tindria ni per pagar-se el retorn a la pàtria, si no es vengués el cavall i el que portava a sobre. Euclides no el vol creure.

Sant Francisco aná ficantse endins fins á ser al davant del mes vell que li havia dit. «Be deixéulo y 'us lo guardarémBon home, li diguè me voldriau fer lo favor de tornarme 'l que 'm guardéu? ! ! Nosaltres guardavam un ? Ne sabs res tu, Quico? va cridar lo vell deixant la feyna y dirigintse á un manobra. No 'l so vist pas! va respondre aquest.