United States or Zimbabwe ? Vote for the TOP Country of the Week !
No t'hi encaparris; avui el casament és una operació comercial. ¡Hi ha diner, les altres coses ja vindran, i si no vénen ja se sap que tot no pot ser en aquest món! -Potser tens raó! -Sense potser! Amb el diner tot se fa! deia un elegant d'aquells que gasten molt i no se li sap cap patrimoni.
Avui molts d'aquests casals són habitats per cambrers i masovers que conreuen les terres en arrendament cotat o a parts, i els descendents d'aquells senyors vegeten per les ciutats sense personalitat ni prestigi, si és que no han desaparegut ja engolits per la usura i la trampa, final quasi obligat dels que abandonen els destins que Déu els hi assenyal
Per ella em semblen més poètics el grans carros d'aquells temps llunyans. I no s'es envellida mai. Sempre igual dins el meu pensament, roman en una eterna joventut de deesa.
Aleshores es posaren a cridar fort, per fer aturar el pillet; però aquest estava massa enfeinat amb el seu cavall, per escoltar-los, i aviat se'l va perdre de vista. Parlant amb sinceritat, no podria dir que em dolgués, la dissort d'aquells joves. Ultra els perills a que s'exposen, són la desesperació i l'entrebanc per a totes les altres embarcacions que poden ensopegar-se amb ells.
Tot inútil: el nostre poble no la coneix, la seva història, perquè, a semblança d'aquells antropòfags de l'Africa, que diu que per a engreixar els presoners destinats al festi els hi subministren un brevatge que els fa perdre la memòria, a nosaltres se'ns ha esborrat la història, que és la memòria de l'ànima social.
Com una processó de màrtirs sense nom i sense palma, de nit i dia li desfilaven pel pensament els modestos protagonistes d'aquells poemes consagrats a les llàgrimes silencioses i a la pena recollida.
A l'apartar-nos d'aquells llocs me va semblar que la tempesta amainava: no que fos realment així; però es trobava mar enfora una tranquil·litat relativa, i el cor s'esperançava instintivament. Ja m'havia fet compte de que no hi havia més remei que seguir la marxa sense pensar en desembarcs. La sort estava jugada. Començava a ploure d'una manera estranya.
Val a dir que potser no hauríem reeixit si no hagués estat per un d'aquells homes que tingué serenitat d'esperit per a posar-li un mocador als narius i cremar un tros de paper d'embalatge. Vaig treure, el meu bitllet, i vaig entrar amb el paquet al moll. Respectuosament la gent reculava, deixant-me ben lliure el pas. El tren era ple de gom a gom.
Ningú, ningú en sabia res d'aquells versos teixits en la soledat i en el silenci; ningú en sabia paraula d'aquelles rimes melangioses, amarades en la tristesa del món i en l'anyorança d'una existència millor, en la que els ignorats, els modestos i els adolorits poguessin alçar una mica el cap entre els que es gaudeixen de la vida.
Un moment després es presenta la comunitat, i aquí comença la gran tabola. La viuda fa trenta mil esforços per desfer-se d'aquells amics que la retenen; i, consentida de que ja mai més veur
Paraula Del Dia
Altres Mirant