United States or Chile ? Vote for the TOP Country of the Week !


La figura amable de Jesús se'm representà, mirant-se'm d'aquella mateixa manera, com dient-me -Te vull perdonar. Abandona el darrer afany terrenal que et resta, el desig de viure.

¡Quina diferència entre el refinament artístic dels grans teatres i el deixo patriarcal d'aquella comparsa! Res d'actituds provocatives, res de glasses transparents i cames en l'aire, res d'abraçades i tòrcer el cos... I això que hi surt dona Cuana Torrellas. Vaya! Dona Cuana!

La cambrera, quan la veia venir, ja tremolava. Solia anar de dret a la cambra de la Lluïseta; la feia vestir de seguida; li criticava la roba interior: deia que aquelles camises, amb tantes cintes i amb l'escot quadrat d'aquella manera, en el seu temps no es duien, i sobre les mitges exposava unes teories emocionants.

S'amarava de l'ànima del seu fill, i mai no se'n sentia prou impregnada; i en Temme tampoc no s'hauria sentit mai prou sadollat dels afalacs d'aquella «santa dona d'un parlar tan entrador». Projectes, records, promeses... una idea en portava una altra, i mare i fill platicaren llargament, embadalits, amb les mans entrellaçades, oblidats del món extern, sense noció de temps ni de lloc.

-? va respondre ella, sentint redressar-se-li al cor tot l'horror d'aquella nit. Però ell va continuar amb sa calma forçada, però imperturbable: -Assuara ha passat el Lari i m'ho ha dit... i a ell, la teulada enlaire... Llamp de llamp!...

Des d'aquella hora l'Angelina romangué al costat del seu germà. De bell antuvi es trob

El silenci d'aquella hora esperava la gran clamor: L'Espòs arriba; eixiu-li a camí!

Des del moment en que el misteri els va ésser revel·lat, els habituals tertulis de la llotja baixa de prosceni esdevenien estranyament satisfets cada vegada que veien sortir en escena a Eliar. Com que el pintoresc enigma que encloïa la seva història havia, durant mesos, constituït per ells una obsessió, ara respiraven joiosos i amb el fervor dels aplaudiments traduïen el singular plaer que els feia l'aparició d'una dona que des d'aquell punt se'ls presentava deslliurada d'un dels seus capitals secrets. Els semblava que posseir aclarit el misteri d'aquella m

Fra Genís fou el que menys sentí l'alegria; estava astorat d'ell mateix, i en sa consciència sensible de novici es congriaren els penediments més torturadors. En tants de morts no va ajudar a ben morir ningú. Una mena de indiferència va fer-lo romandre davant d'aquella visió macabra amb una fredor de botxí.

Llavors callava tothom i quedava un silenci llarg... un silenci ple d'aquella claror glaçada... I aquella claror començava a ficar-se al cap, i un començava a distreure's, el llapis i el somillo se n'anaven per on volia l'atzar, sense que la m