United States or Qatar ? Vote for the TOP Country of the Week !


Les hores de Sant Cristòfol eren passades, però la benedicció del sant perdurava en flaire, en llum, en promeses d'un bell estiu, que calia aprofitar. Un gussi! ¡Que era trist, perdre aquell bon temps!

-El mateix Medòsades, quan ja vaig haver fet novament la travessia de Pàrion a l'exèrcit, va tornar, prometent-me, que si et duia l'exèrcit, podria valer-me de tu com d'un amic i d'un germ

El varen fer entrar al meu estudi, no perquè, i, tan bon punt va veure la llibreria, va agafar un aire còmicament sever, un posat agre-dolç d'indignació, com si tot d'un cop s'imaginés els diners malaguanyats que representava la biblioteca i el temps perdut que suposava la lectura de tant paper.

Jo voldria gaudir d'un amor veritable, no estrafet per les convencions socials, gran, tendre, inacabable, sense la prosa i les desil·lusions del matrimoni, sense les cremors i els remordiments de les unions il·legítimes; un amor que no és estat encara mai al món sinó en algun somni com els meus.

És una dona que ompliria de glòria la intimitat d'un burgès capficat pel negoci, i vessaria tràgiques ombres a la capçalera d'un adolescent inexpert. Però la senyora Buxareu és tranquila i honesta: els seus ulls, d'una sinceritat diàfana, reflecteixen sempre la cara bruna del seu marit, i tot el sant dia no fa sinó repetir els noms dels seus infants, quatre galifardeus que no la deixen viure.

MARIA Vaja, pòsat aquesta sotana y aquesta barba, y estrafés al senyor Topaci, el rector; enllesteix. Jo vaig a cercar a sir Tobias, mentrestant. Tant-de-bo fos jo el primer que s'amagués dintre d'un vestit d'aquests!

En Martí, era l'únic fill d'un opulent comerciant de Barcelona. Son pare per vanitat, i ell per natural afició a les lletres, va seguir la carrera d'advocat sense cap intenció de exercir-la.

Altrament era afecte a la familia fins al sacrifici. Aquesta no el tractava pas amb la veneració d'un savi, degut a son caràcter casol

La mainada anava eixint amb les mans a les butxaques i el nas moquillós per la gebrada. -I dôs! Ja n'heu aplançonat un altre. Fa que és més gros aquest que el darrer... ¡Quin esballenc li haveu fet! mateu-los tots d'una vegada. La mort d'un senglar en aquell poble era sempre celebrada amb un esclat d'alegria. Un hivern sense senglar era trist i ple de monotonia.

Quasi tot aquell seguici funerari era format per xicotes grans i xiques, noies del poble endolades pobrement, les unes amb peces de robeta fosca, de cotó, les altres amb fandilles de merino, d'un negre més o menys perdut.