United States or South Africa ? Vote for the TOP Country of the Week !
George creu
Però quan després els lampsaquesos envien presents d'hospitalitat a Xenofont, i ell sacrifica a Apol·ló posant-se al costat seu Euclides: en veure Euclides les entranyes, diu que ara si que creu que no ha fet fortuna. -Però veig- afegeix -que encara que te n'hagués de venir, sortiria algun entrebanc, si no d'altra banda, de tu mateix.
-I la seva monotonia, replicà. -No teniu idea... (i una expressió de somni creu
-Primerament hi ha la corona de sis branques, d'or, amb quatre diamants molt grans a cada branca, i la creu al damunt. -Sí... això hi és. -I després hi ha l'espasa, l'espasa formidable, d'agafall d'or. -És veritat! -I la copa d'or, amb perles blanques, rogenques i grogues. -Sí... sí... tot això hi és! M'en recordo: la meva espasa, la meva corona.
Tota ella es redreça. Sos ulls grisos, nerviosos, descompten alguna calamitat. Sos braços s'aixequen amb l'esma -tardana! de conjurar un perill. Un parrac de cabells blancs, que s'ha desfermat amb el surt, li cau gairebé fins al nas. -Digues, digues, què has fet. Gracieta, Quima! veniu. Allò és massa. En Tinet creu, sincerament, que no n'hi ha per tant.
Les seves teulades baixes, recobertes de palla, i les finestres amb creu li donen el caient d'una casa de conte de fades. A l'interior, aquesta semblança és encara més remarcable.
-I si us trobo en un combat? -Mata'm! és la teva obligació! Vés! ¡Sies un bon soldat! tan bo com eres frare! -Pare Prior! doneu-me la benedicció! El frare Genís va agenollar-se i el seu Prior va fer-li un solemnial senyal de la creu i el novici agenollat i capjup, va senyar-se amb una devoció fervent.
La gent va adonarsen y probá algun atrevit d' agafarla; mes la creu, quan algú hi era vorer, llavors fugia com si no volguès ser tocada. La nova del miracle s' aná escampant fins á arribar á un convent de monjas que hi havia prop de la ciutat, monjas tingudas en gran consideraciò per sas virtuts.
I varen ser tan ferms els senyals de la batussa, que al cap d'un mes i mig, quan va arribar el dia del casori amb la Malena, el nuvi caminava encara mig de gairell, i en Jan, que ja feia alguns dies que arrossegava la creu del matrimoni, no tenia del tot pellats els esquinços de la pell de mans i cara. D'UN M
-Què se us en dóna? Jureu. -Bé: juro... que et deixaré la meitat. -Parts iguals, i com vulgui la sort. -Sí. -Perfectament- vaig dir jo tornant-me a posar la creu al coll: -ara podem entendre'ns. I, per començar, mestre Zulpick, el tresor és aquí. -Aquí! On? va fer tartamudejant. -Cal aixecar aquesta llosa, i després cavar a sota. Arribarem damunt una escala i davallarem cinquanta graons.
Paraula Del Dia
Altres Mirant