United States or Bouvet Island ? Vote for the TOP Country of the Week !


Una volta esdevingué que, bufant l'oratge de la banda de l'Aquiló, veieren una illa, de prop, la qual tota era plena de una ruïna de còdols i de roquissar, lletja de veure. No hi verdejava cap bri ni el vent estival no hi movia l'alegre cabellera de cap arbre. Era tota negrejant i eixordadora de oficines de ferreria i tota encombrada de rodam i de martells i d'encluses i de falç i de seients de ferro i de trepans i de destrals. I dins de cascuna ferreria hi havia un hom mascarat i brut, com si en fos el mestre ferrer. I tots aquests ferrers batien l'enclusa amb cops eixordadors. Bategaven fort les fornals ardents d'un negre foc espaventable. Veient l'abad aquestes coses, que eren tristes de veure i temedores, així a sos monjos parlà: -Dolent d'estar, mos cars fills, és aquest lloc; perquè no voldria acostar-m'hi, tota vegada que Déu me'n fes mercè. Havent dit això s'alç

-Us recordeu d'allò? murmuraven l'una darrera l'altra. -Us recordeu d'això? I li deien tantes de coses, que la suor relliscava per sa faç. -Mai no havia vist semblant cosa- digué l'emperador. -Música, música! Soneu els grans timbals xinesos- crid

No porto ni declaració de guerra ni reclamació d'homenatge: vinc ab l'olivera a la ; totes mes paraules són de pau. OLIVIA Malgrat això el preambol ha estat ferm. Qui sou? Què desitjeu? VIOLA Això és un jòc d'escena, que jo he afegit al meu paper. Qui soc y lo que vull, són coses tant delicades com una virginitat; paraula sacratíssima per vostra orella, profana per qualsevulga altra.

En Mateu Llistosella, com a narrador, era d'una subespècie que sol trobar-se més freqüentment entre els recitadors d'acudits i gràcies: era d'aquells narradors que bisen per sistema, és a dir, que, en haver pronunciat el mot final de la narració, la reprenen de cap a peus, sens dubte creient que dir les coses una sola vegada és un procediment massa alat i escassament mnemotècnic.

NERISSA No es cap disbarat el vell proverbi: forca y casori, coses del destí! PORCIA Anem! clou les cortines, Nerissa. MISSATGER Missenyora aont es? PORCIA Aquí. Missenyor, què vol? MISSATGER Senyora, acaba d'arribar a la vostra porta un jove venecià, qui precedeix y anuncia la vinguda del séu amo.

I com que el sol envaïa a poc a poc la roca, embolcallant-me de xardor humida, me n'anava a fer d'home, és a dir, a cometre petites arbitrarietats a un altre indret. M'ajeia en l'ombra més propera on seguia pensant en coses inútils bo i fent pilots de fullaraca. Després, amb aquest instint incendiari dels fumadors, els abrandava amb el misto de calar la pipa.

D'un col·legial -Ara, a tornar a estudi! Anar en rengle, explicant mentides boniques de l'estiu, als altres nois; veient les botigues totes plenes de coses noves, i portant uns llibres nous, que encara fan una olor tota crua. Menjarem castanyes, i, petant la guardiola, comprarem un ganivetet per fer tallades al pupitre de la classe nova. D'un vell

A la fi, li calgué captenir-se d'aquelles coses; i ella digué, sense artifici, que seria «per aquests volts» en plegar-se l'escola. I ell cuit

-Senyora, vaig dir-li tot acompanyant-la, -heu fet molt d'avisarme i us en regracio. ¿No n'heu dit pas res a ningú d'aquesta aventura? -A ningú, senyor. Aquestes coses no es diuen sinó al capell

Era precís preparar-se, cristianitzar el cor, tan ple de món, tan descuidat de les coses d'ultratomba: era precís; però com?... Vaig pensar en Jesucrist, i em vingué a la memòria un pas de l'Evangeli, un pas, que sempre m'havia entendrit: aquell en què el diví mestre, caminant al suplici, adreça una mirada de queixa i d'amor a Sant Pere, que l'havia negat.