United States or Åland ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ja que em quedava el recurs de parlar del temps o de la calor; però jo home de consciència i no m'agrada robar els diners a ningú. Un número d'UN TROS DE PAPER costa un ral, i per aquest preu el lector dret a exigir que no se li donin a llegir coses que tothom sap i que de tant gastades ja causen enuig a l'home de més bones tragaderes literàries.

Tres coses, emperò, la induïen a cavil·lar un xic: el jutge no anava mai de nits; s'abstenia de passar per certs tocoms, encara que hagués de fer molta marrada; i trencava de camí en obirar una dona jove, vestida de dol, de posat trist i ulls fulgurants.

El va interrompre una pussa, corrent-li cua avall -una de les coses que més l'inquietaven. Hi don

En nom de Déu, m'he dit, anem a veure al senyor Fanen, i prenguem un carruatge de posta; vint o trenta florins no acaben la vida d'un home, i quan un hom vol divertir-se ha de fer les coses en gran. Aquest és el meu tarannà. El mestre de postes trob

Mantes vegades, en aixecar-vos, tornàveu a lloc, i altres no, Creieu que, si esmento aquests fets, no és tan sols per recordar coses penoses, sinó perquè estigueu convençut de la bogeria de fer provatures a l'edat vostra. -Voldria que us deixéssiu d'aquest color. No tinc sinó trenta quatre... -No teniu sinó... quants? vaig demanar-li. -Prou. Si no us plau el fre, deixeu-lo córrer: no el compreu.

L'àvia, la bona àvia, que tantes coses sabia de les cerimònies de l'Església i dels misteris de la Passió, ens deia aquests mots, que semblaven d'Evangeli: -La festa dels Rams és diada d'alegria i és vigília de dolor. Per això els capellans porten avui capes morades: per a designar que el goig durar

Tots dos posen mans a l'obra i comencen amb extremada alegria, amb gestos i mirades que deixen entendre quin és llur objectiu: com si volguessin dir-me: «¡Apreneu com es fan aquestes cosesJo espero, sense badar boca.

-Ben plegada que era, quan l'heu agafada vós! Per què no hi poseu més atenció, en el que feu? Agafeu les coses sense gens de traça: vet aquí. Quan jo us dic, que fóreu capaç de fer nusos al cabiró d'una bastida. I mireu si es posen enfurismats, que ben voldrien penjar-se, tots dos, amb aquella corda. Al cap de deu minuts el primer d'aquests homes fa un crit: sembla que es torni boig.

Deia això tot commòs de les seves recordances, i Fritz tenia treballs a no esclatar en riallades. Contava encara moltes altres coses curioses, i celebrava el celler del gran duc de Nassau: -Posseeix- deia -vins preciosos, d'una data que es perd en la foscor de la vellura. Així era com el vell Schweyer alegrava el treball.

Dues coses tenia aquella sala seves i ben seves: la claror i la flaire. No si ho feia l'emblanquinat de les parets d'on en penjaven una munió de quadros amb sants i santes, amb guerrers i pastoretes. No si ho feia el ressol que del terrat dels canaris hi entrava a dojo, s'esquitllava per les parets i rebotia de les blancors dels papers als vidres dels quadros.