United States or Curaçao ? Vote for the TOP Country of the Week !


Son pare, expansiu en tot, se mostrava excessivament reservat encara no es tocava un punt que pogués referir-se a les relacions personals amb el jove Montbrió. Amb prou pena havia notat la noia que les úniques ombres que entelaven la recobrada beatitud de son progenitor, s'originaven de tals converses.

A hora de nona, llevats de terra, on seien, després de la refecció, tots els monjos del monestir de Mesopotàmia de Síria entre els dos rius, Eufrates i Tigris, anaven i venien piadosament en lentes converses espirituals. All

Els generals prenien clarícies sobre Seutes, si era enemic o amic, si calia travessar la Muntanya Sagrada o fer-hi un tomb per mig de la Tràcia. Estant en aquestes converses, els soldats s'arrenquen de les armes i corren furients cap a les portes, a fi de tornar a entrar dins els murs.

Els cinc nebots esperaven el moment de seure a taula. El gran, en Víctor, ja tenia disset anys, i volia fer l'home i ficar cullerada a les converses.

En Ramon, no cal dir-ho: els cuidados que li mereixia la damisel·la que tenia al seu costat, no el privaven d'atendre a les demés dames ni de sostenir converses amb tothom, no oblidant-se d'aplaudir i chorejar les innocents xulades de don Eudald.

PORCIA No més fa que arrugar les celles com si volgués dir: Si no'm voleu, decidiuho d'un cop . Escolta sense somriure les més gracioses converses. Temo que a l'envellir se converteixi en filosof ploraner, ja que de jove est

La Tecla se sentia defallir. No es veia amb cor d'apaivagar les rancúnies que es congriaven en aquella llar llunyana del poble. Allà, en la solitud de les muntanyes, totes les penes es fan més aspres. Hom no les pot diluir amb les converses del carrer, les rialles de la plaça i les plasenteries del veïnat. Si visquessin al poble, ella, tindria més coratge per anar lluitant entre l'avarícia de la seva mare i la feblesa del seu marit que, no sentint la seva ànima esperonada el veia conquerit per la Bel amb la seva ganyoneria de corcó incansable. Ara fent anar la seva mare amb les velles cap a rosari, ara fent marxar l'Andreu cap a casa els seus germans, aniria passant els dies sofrint aquella lluita sorda. Però a la masia, sempre sols, sempre parlant del mateix, sempre sota el jou d'aquella veu de la vella i del silenci de l'Andreu, la Tecla se sentia un neguit que la feia romandre esmaperduda, fins que una nit, després de fer un sospir pregon d'aquells que arriben fins al fons del cor, la Tecla va dir tota traspostada. -No puc més! Dem