United States or Sweden ? Vote for the TOP Country of the Week !


En Patllari era un home de ulls plens de bonesa, de paraula tremolosa i màgica simpatia; tots els seus compradors se sentien prop d'ell embaumats per un consol confortant. Tenia el de posar en tots els cors una bona sembradura d'esperança. -Valga'm Déu! Això dieu que no cura!... Com, Mare de Déu, no venieu abans? Aquí teniu herba del meu , sant cristià! Preneu això que us far

Li vaig dir que no permetria que se separés de mi; que jo no tenia més emparança que la seva; que mai s'afiguraria l'ànsia que jo passava per ell; que allò no era viure; que, ja que ens havíem de perdre, no em negués almenys el consol del seu amor i de la seva abraçada; que si ell m'hagués estimat no m'hauria abandonada com m'abandonava; que era un pare sense entranyes; que... ¡Què jo, lo que li vaig dir, en mig d'un davassall de gemecs i de llàgrimes!

Sols si, espero mereixe de la Verge que si may per may, en algun cas de ma vida la meva devociò 'm cridès á demanarla, no 'm negará lo consol de tíndrela aprop meu encar que no sia si no per un instant. Y la Verge li concedí tal mercé.

, havia de parlar amb tanta gentilesa que no tenia consol: no tenia més remei que pujar a la golfa i renegar una mica cada dia per dar-me gustet a la boca, o hauria mort.

-Oh! no ho digueu- va fer Huck, arran de caure en basca. Tornaren a parlar-ne, i en entrar al poblet convingueren en la creença que ell possiblement s'havia referit a algú altre, i almenys que, en tot cas, no podia referir-se sinó a Tom, perquè només Tom havia testificat. Consol petit, ben petit, fou per a Tom de trobar-se tot sol en perill!

¡Amb quina confiança i quin consol vaig pronunciar aquest vot! Se'm represent

De prompte senti un crit: l'avi!... l'avi! i va veure omplir-se l'era del maset... l'Hereu, la Jove... els mossos... tots hi eren, i amb les mans li feien senyes que hi anés... que hi anés de pressa... Quin consol pel seu cor!... Per què?... Qui sap; mes se sentia consolat... Hi anà, quasi corrents.

De bon grat, car la petita flama del ciri resultava més sinistra que les tenebres, vaig apagar-la, acotxant-me, altra vegada, cap i tot. I no diríeu mai el bon consol que pot trobar un home, desvetllat durant una nit atzarosa, en oir caure una gota acompassadament, hores i hores, damunt la teulada que el sopluja.

La Clàudia cercava consol esbravant-se amb la Rosa, i la filla obria la boca i els ulls i, sense compendre el que li deia la seva mare, exclamava -Maru maca, jo estimo! i li feia un petó i la Clàudia plorava amagada, en la seva solitud.

Per això ara el bosc li és una mena de consol, una mena de temple on troba una pau vivificant i un silenci reconfortant.-Si fos llarga l'estada al bosc! sospirava Fra Genís.