United States or Hong Kong ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Tot seguit. Es tracta d'un urgent afer; el vell comte est
-Ah! pobre Gedeon, a qui ho contes!... aquestes malalties periòdiques fan la meva desesperació. -Malament!... La malaltia del comte és periòdica, torna cada any, el mateix dia, a la mateixa hora; la seva boca s'omple d'escuma, els seus ulls es tornen blancs com a boles de vori; tremola de cap a peus i peta de dents. -Ben segur que aquest home ha passat atzars dolorosos. -No!
-Sigueu benvingut, senyor Doctor, em digué amb una simplicitat corprenedora; i després, tot assenyalant amb el gest l'alcova on reposava el comte, féu: -El meu pare és allà. Vaig inclinar-me profundament i sense respondre, de tant commòs que estava; vaig acostar-me al llit del malalt. Sperver, dret a l'espona, aixecava el llum amb una mà, i tenia a l'altra la gorra llarga de pells.
Al cap de dos dies havia d'arribar el comte, i estava amb ànsia per saber la impressió que el seu treball li faria. Prou que ho veia, que havia de ser bona; però el mateix desig li encomanava el dubte... un dubte semblant al que havia sentit en altre temps quan amb tot i tenir l'assegurança que la Malena l'estimava, no li gosava declarar el seu amor, tement una revolcada.
No hauria volgut confiar-ne l'encàrrec a ningú, ni tan sols a Sperver, a qui tant estima! Així és que la senyoreta Odila no gosa expressar un desig al seu davant, per por d'aquestes follies. En fi ¿què us diré? El comte de Nideck és l'home més digne, el pare més tendre i el millor senyor que hom pugui desitjar.
Vam abraçar-nos tendrament i Sperver, tot eixugant-se els ulls amb el revés de la mà, va afegir: -Coneixes Nideck? -Sens dubte... de nom. Qué hi fas, allà? -Soc primer picador del comte. -I de part de quí vens? -De la jove comtesa Odila. -Bé... quan partim?
En aquell moment va semblar que el brau subjecte es recullia; va treure del seu gec una pipa i va omplir-la lentament i després va fer, havent-la encesa: -Un vespre, jo estava tot sol amb el comte, a la sala d'armes del castell. Era cap a les festes de Nadal.
Ja llesta la carta, va quedar rumiós, guaitant per la finestra de la seva cambra el camí de Vilavessant, que, anguilejant fins a perdre's entre dos turonells, semblava arrencar de sota els boscos del comte. La tarda queia: una tarda quieta i tranquila, embaumada de perfums de primavera, escalfada per alenades tebiones que feien bellugar amb lleugers tremolins les fulles nades de tot just.
CAPITÀ Una honesta donzella, filla d'un comte, que va deixarla al cuidado d'un germ
Perquè allò que el ferrer hagués arribat a enraonar amb ell, era un bon senyal. ¡Pas poc, que ho era! Amb tot, el que el tenia més satisfet era el bon resultat de la seva visita al comte, perquè comprenia que d'allí en podia arrencar la ruta que el dugués al benestar.
Paraula Del Dia
Altres Mirant