United States or Guinea-Bissau ? Vote for the TOP Country of the Week !
Quina felicitat, el començar un semblant dinar amb les finestres obertes al cel blau de la primavera o de la tardor!
Les parets blanques, les cortines blanques, el sostre blanc, tenien l'aire d'un corgelador pa de neu. -Hola, Biel... Hola, Malena... va confegir arrapat a les mans, repenjant-s'hi per tornar el bleix. Tot seguit va deixar la de la Malena i va començar a amanyagar la que tenia empresonada a en Biel, bo i mormolant, a cada manyagada: -Sigues bo: sentes?... Sigues bo...
Així, doncs, escolliren un nou indret i tornaren a començar. El treball s'arrosseg
Fuego! ... Fem balega! va exclamar el del porró i, fent un toc de trompeta amb la boca, la lluita va començar amb ardidesa. Els caps s'ajupien, les cares s'amagaven i els confits rebotien per les parets i saltaven per terra al so d'unes rialles llargues i grans exclamacions d'alegria.
Fins a altes hores de la matinada el devassall no va començar a cedir. Amb tot, si bé el xàfec va minvar, els torrents desbordats varen créixer encara, engruixits pels que s'escorrien de les terres més altes, on la mànega d'aigua havia fet també de les seves. Però de tots els pobles de la rodalia, el de Cassanelles va ser l'únic castigat.
Zwei! I el moviment augmenta i disminueix de bell nou. Drei! I tots els gots donen un sol cop sobre la taula, i tothom s'asseu. Es nomena un Jutge i s'omplen dos gots colossals. Els dos estudiants seuen l'un davant l'altre, amb llurs mans a les anses dels gots i l'esguard fixe en ells. El jutge dóna el senyal de començar, i tot seguit baixa la cervesa per les goles.
Situació una mica difícil. El pare, sentat a la poltrona, procurant, a còpia de bufets, donar més solemnitat a l'escena, o potser bregant per a trobar per on començar; i la filla en una cadira al seu costat, capbaixa i recelosa, no sabent per on rebentar
I, sense perdre la serenitat, va començar a fer forces per deseixir-se del braços que volien entortolligar-la per la cintura. -T'espantis pas, Malena- anava dient en Jan, amb veu fosca: -som jo, en Jan, que vui que m'estimis: sabes?... que m'estimis com t'estimo jo. Perquè no hi ha ningú, al món, que t'estimi tant com jo. Va començar la brega entre la fosca.
I va corprendre'l amb tanta força aquell desig, que, ja abans de fer-lo avinent el capellà, va començar a esmerçar totes les estones que no treballava per altri, a apedaçar portes, tapar goteres, adobar esvorancs i refer teulades; enginyant-se de tal manera, que en poc temps va arribar a fer d'un tros d'aquells murs i coberts escrostonats una estada segura, en la qual va poder amagar, sense temor que les hi afanessin, les poques eines que havia pogut comprar amb els seus estalvis.
Quan vaig tornar, de seguit vaig voler tenir notícies d'aquest jove i em varen respondre que havia mort. -Mort de què? -Oh! -De quin mal? -Oh!... No se sap ¡Un jove tan sapat, tan ferm! -Sí... Va començar a decandir-se, a decandir-se... i un dia el varen trobar mort en un recó de cambra. -Mireu, senyors, des d'aquell dia no em puc arrancar del cap la tenebrosa idea...
Paraula Del Dia
Altres Mirant