United States or Germany ? Vote for the TOP Country of the Week !


És clar que foren vigilats amb prudència; que es feren les visites de reglament; que el noi aparent

Si mai anava per algun indret on l'haguessin de veure molts ulls, cridava els seus amics i conversava amb ells sèriament, a fi que es veiés clar quins era que estimava.

Sap a on són, les maleïdes? Al celler, són. Perxò, ara que el vi va escàs, no n'hi ha tanta de munió com en aquell temps... -, deixeu's de bruixes- va interrompre el senyor. ¿Voleu fer les obres o no voleu fer-les? -És clar que les vui fer, pobre de mi! -Doncs entesos: aquesta tarda pujarem a la torre i enllestirem els tractes. I el dilluns vinent, mans a l'obra.

-I tenia raó, l'home! va fer un. -És clar que ! van dir altres. -Les lletres no són aliment per al cos... -Les lletres són pa per a l'ànima!

La devoció dels frares creixia a cada nom i les veus eren més fortes. -Un Pare-Nostre per fra Valentí, i que Déu el tingui a la glòria! I l'oració naixia diàfana en els llavis plens de devoció. -Un Pare-Nostre per l'ànima de fra Claudi! I el Pare-Nostre brollava més clar encara. -Un Pare-Nostre per fra Narcís.

-On cavarem? digué Huck. -Oh! Gairebé onsevulla. -Còm s'entén? Hi ha coses amagades per tot arreu? -No, és clar que no. N'hi ha en indrets especialíssims, Huck: de vegades a les illes; de vegades en caixes podrides sota un cap de branca d'un vell arbre mort, all

Abans que ell se n'anés, doncs, -com ne tenia, és clar, el dret i el deure, havia de dar-n'hi una mica mica del luxe, de la brillant sumptuositat de les amigues que poden anar al Liceu i passejar- se en carruatge descobert pel Passeig de Gràcia. Ésser esplèndid una sola vegada, a ell, que era senyoret, no li costaria gaire.

-Hi trobaràs el nostre majordom, Tobies Offenloch, vell soldat del regiment de Nideck; havia fet la campanya de França a les ordres del comte. -Molt ! -També veuràs la seva dona, una francesa, que es diu Maria Lagoutte, que es fa passar com a de bona família. -I per què no? -És clar; però, entre nosaltres, és, senzillament, una antiga cantinera dels exèrcits de Napoleó.

Aleshores l'hereu ho veié clar: no l'alcançaria mai i valia més deixar-se córrer d'intentar-ho. Li tocava fer el camí a peu. Se resign

Per què no creure-la capaç de les follies de la carn? Els fets coneguts ja parlaven massa clar tan mateix... i, lligant caps... Patia terriblement. Mai no hauria pensat que estimés tant i tant la seva muller. Tantes de vegades que l'havia escridassada i atracallada!... Ara comprenia que les suavitats de cos d'aquella dona eren el goig suprem del seu palp.