United States or Ethiopia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Eteònic es refugia cap al promontori; Anaxibi corre cap al mar, fa el tomb de la ciutat en una barca de pesca, puja a la ciutadella, i envia de seguida a cercar la guarnició de Calcedònia: perquè no creia que els homes que hi havia a la ciutadella bastessin per contenir el tumulte.

Un fresc oratjol li vingué a la cara, i pogué veure sense enfarfec tota la ciutat, fins a les verdes boscúries de més enllà.

Corro a abocar-li la notícia a Ethelbertha, i convinguérem a passar el dia a la costa. Harwich no és pas una ciutat alegre. Cap al vespre diriem que lassa l'esperit. Vàrem pendre el te amb créixens a Dovercourt, i després retornarem al moll a cercar el capit

Jo, per la meva banda, veient-vos en un mal pas, examinava de quina manera seria possible que, apoderant-nos d'una ciutat, qui volgués, s'embarqués tot d'una; i qui no volgués, esperés solament a haver guanyat alguna cosa per fer als seus.

D'allí caminen quatre jornades, vint parasangues, fins a una ciutat gran, floreixent i poblada, que s'anomena Gímnias. Des d'ella el governador del país envia als grecs un guia, perquè els condueixi pel territori dels seus enemics. Aquest ve i diu que els dur

George: -No sigueu absurds. ¿Com voleu que vagi amb aquesta barba per la ciutat? Certament, deixar-lo anar així és una mica depressiu per a la ciutat; però ¡també és cosa, la pila d'inquietuds que ens pervenen de les conveniències humanes! Com Harris li diu amb l'estil barroer que li és propi, «caldr

SEBASTIÀ Sols puc donarvos mercès, estimat Antoni; mercès y res més que mercès. Sovint els grans serveis se paguen ab aquesta moneda sense curs, però si ma fortuna fos tant gran com el meu desig, altre paga tindria vostra solicitut. Què farem? Visitarem els monuments antics de la ciutat. ANTONI Esperarem a demà, senyor; val més que cerquem allotjament.

Un dels tipus que més recorren els carres d'aquesta comtal ciutat és, sens dubte algun, el que dóna títol a aquest article.

Jo encara sentia una recança d'haver tingut d'abandonar la rara visió de la comitiva ajogassada..., però, així que anàvem a arrencar carretera avall, veu's aquí que em veig una colla d'aquelles noies, dins d'uns carruatges grans, com òmnibus, que també se'n tornaven a ciutat. Pel qui les hagués vistes arribar, estaven desconegudes, transfigurades.

En aquella vileta de muntanya, xica com el palmell de la , però corcada pels odis del pobre i les tiranies del ric com la ciutat més populosa, hi vivia en Jan Oriol, minyó d'ànima senzilla i tendra, oberta a tots els entusiasmes i a tots els amors.