United States or Namibia ? Vote for the TOP Country of the Week !
George volia aturar-se en una altra sabateria i provar l'experiment de bell nou. Del cert volia unes sabatilles, però el vàrem convèncer que deixés la compra fins a arribar a ciutat estrangera, on els comerciants estan, potser, més acostumats a aquella manera d'enraonar, o, almenys, són més amables de natural. Quant al barret, de cap manera no s'ho volia deixar córrer. Deia que no podia viatjar sense i, per tant, ens dirigírem a una petita capelleria del carrer Blackfriars. El propietari d'aquesta botiga era un home alegre d'ulls relluents, que ens ajudà, més bé que no ens entrebancava, en demanar-li George, amb les paraules del Manual: ¿Té vosté algun barret? No va atufar-se, sinó solament rest
Ella sempre hi parla, així. Deu-me la galleda: no estaré fora sinó un minut. Ella no ho sabrà. -Ah! No puc, senyoret Tom. La vella senyora em faria un cap nou. Ben cert que me'l faria. Ella! Ella mai apallissa ningú: tusta el cap d'un hom amb el didal. I qui se n'encaparra d'això? Voldria saber-ho. Parla qui-sap-lo, però el parlar no fa mal: almenys no en fa si no es posa a gemegar.
Son nas, ample i aplanat, acabava en punta baixa, com un didal de segador, ombrejant una boca de llavis prims i closos, menos quan parlava, que, en veritat, era més sovint que no plou. Els ulls, petits i de gran vivesa, eren lo que donava més moviment a sa fesomia, per demés insignificant, però no mancada d'un cert aire d'intel·ligència i malicia bondadosa que predisposava en son favor.
Doncs, ¿no et sembla que entre els que estudien els fenòmens de la naturalesa i especulen les forces que aquests els proporcionen, n'hi ha molts com els porcs, no es prenen la molèstia de considerar que aquelles aglans han caigut de més amunt, ja que, com diu Sant Tomàs, Déu és la causa primera i la força primordial de la qual dimanen totes les forces i totes les causes? -Cert que sí.
Recordo, ara, que mai no vaig contar la història aquella. Sempre quelcom va interrompre-la. I del cert que era una veritable història.
La terrible humitat obrava com un aperitiu per als estómacs dels pobres desnonats de la cova, i ells, amb estupendes embranzides, arrabassaven i engolien tota llei de menges i de vins; en allò hi trobaven un cert conhort, i l'oblit momentani de llur trista situació de reclosos per força.
-Assenyalem una fecha... D'aquí a un any, d'aquí a dos... El dia que tu vulgues, però que jo sàpiga quelcom de cert. -És imposible, Nieves... Les circumstàncies...la...la... -Al cap som, Pasqualet... T'he donat tota la meva joventut, totes les meves esperances, i vull saber per a què te les he donades...
En penetrar-hi, un hom sent com si trenqués quelcom de vírginal i fes estremir cert misteri.
¿I que no podria ser que el que ells tenen, fos el que se n'ha anat d'aquí? Hi ha gent que, segons diu, ha observat que quan aquesta malaltia baixa en un puesto, puja en un altre i, si això fos cert, vegin per quins quinze sous es deurien arrepentir els badalonins del regosig que els havia causat la millora de Barcelona.
I nostre jove es revifava respirant a plens pulmons els humits efluvis de la rosada, ràpidament evaporada als raigs del sol pujant; i, ja fos efecte dels refilets dels ocells i dels murmuris de l'aigua, ja fos resultat de tants factors artístics, de tantes notes harmòniques que convergien vers sa ànima, sempre prou assedegada de tals impressions, el cert és que començ
Paraula Del Dia
Altres Mirant