United States or Yemen ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Aquesta dolorosa monotonia de la vida, la felicitat sense esdeveniments, sense variants, d'aquests dies, aclaparen un hom... -Jo no els sabria plànyer- digué Ethelbertha. -D'altra mena els podríem tenir menys agradosos. -No n'estic completament cert, d'això. Dins una vida de gaudi seguit, puc imaginar la dolor com una variant benvinguda.

Lo cert és que vaig defugir converses, me vaig asseure a l'escon amb excusa de cansament, i em vaig retre a les meves meditacions.

MALVOLÍ És cert, y jo crec que s'anir

És cert, va acabar la vida el dia mateix que la meva germana feia tretze anys.

MARIA Oh! ; és cert; a un home idiota, perquè a més de esser un ruc, és un busca-raons, y si no tingués el de la covardia per atemperar el seu esbogerrament provocatiu, asseguren els savis que no trigaria gaire a tenir el del sepulcre. SIR TOBIAS Per aquesta m

-Tan cert com que sóc aquí asseguda, ho vaig dir! Veritat, Mary? Endavant. -I després... i després... , no n'estic cert, però em sembla com si haguéssiu manat a Sid que se n'anès i...i...i... -I què? I què? Què li vaig fer fer, Tom? Què li vaig fer fer? -Li vau fer fer... li vau... Oh! El vau fer callar!

N'estava cert, de rebre el càstig: tan cert, que, al cap de poques setmanes, havent-li donat la Malena abans de temps el fill tan desitjat i veient-la que, amb tot i haver maltingut un ser raquític i feble, cobrava les esperances perdudes, va obrir el cor a la joia i es va sentir gronxat dolçament per una onada de benestar.

Sempre abstret, sempre rumiant, ara concedint l'imperi universal a la matèria grollera, ara reduint-la al no res, ja subjectivant el món exterior fins al punt de no veure-hi més que un estat meu psicològic, ja considerant-lo com una idea divina en acció... el cert és que vaig arribar a perdre el sentiment de la realitat i que vivia en mig de Barcelona com un yogui dins el seu desert.

Per cert, que la primera vegada que va tenir a la vista una d'aquells imatges, va romandre un xic sorprès de l'aspecte brau i ferm que presentava el poeta. Sense saber per què, ell se l'havia figurat un home pàl·lid, xuclat de galtes, cara llarg... i li sortia un tipus sanguini, amb unes carns fortes, uns llavis molsuts i coll de toro, que denotaven exuberàncies de vida.

I mira't: si consevol nit, con surtes de casa, te fessin un mal joc, pories anà'ls-hi darrera, desemprés!... -Cabòries de dona! feia en Biel amb cert desgaire. -Amén de Déu que ho siguin. -I no ho han de ser!