United States or Montenegro ? Vote for the TOP Country of the Week !
Corredisses, xiscles vergonyants i rialles encongides, tot s'ajuntava amb el patim-patam dels tableros contra la paret, als cops dels tamborets, que queien, als de les portes i finestrons que petaven... Valga que durava poc. Dos minuts després sols quedava el xiu-xiu de cent converses, fins que la veu de l'Hermano s'aixecava solemne i sonora, dominant-ho tot: -Orden, señores!
Però escolta: pagaràs interès, aquesta vegada: el cinc per cent. Tos manlleus em plau que siguin sense interès; però els dels altres... -Oh! Déu meu! Qui et diu el contrari! féu David. -Mentre aquestes pobres criatures siguin felices... El pare ja em tornar
Sembla increïble lo que ha arrelat en nostres pagesos el sentiment de sa pròpia abjecció. Tenen tan profonda convicció de llur petitesa i impotència, i són tan avesats a veure per sos propis ulls les més grans injustícies i les impunitats més escandaloses, que han caigut en una mena de fatalisme ben difícil de destruir. Per ells el govern no és mai un organisme protector, sinó una espècie de fantasma famolenc, que té cent ulls per a espiar on hi ha una pesseta i cent ungles per a fer-se-la seva tan bon punt l'ha vista. Dels funcionaris públics no en coneixen sinó l'escriv
El maleït ofec fins el privava d'arribar-se, de cent en quaranta, a donar una estona de conversa als seus amics. Però, si el sacerdot no podia pujar a la torre, els de la torre no deixaven de baixar algun cop, bé que amagant-se de la gent, a tall de criminals que deixen la presó per una estona.
Heu's-ne aquí un dels més comuns. Dos remolcadors marxen a grans passes, embrancats en una viva discussió, mentre l'home que roman dins la barca, a cent metres darrera d'ells, s'esgargamella inútilment per fer-los aturar i es dedica a una mímica tan violenta com desesperada amb un dels seus rems.
Arreconeu-lo, si no us plau, i doneu-me'n un de vostro, que jo me l'estimaré encara més i redemés. Poseu-vos a redors de ses quimeres, i, escoltant només sa veu des vostro bon seny, digueu-me: ¿ès car o no, es gussi d'en Bonosi, a preu de cent vint escuts? Me convé o no me convé? -No- va respondre la dona resoludament. -No t'hai criat per a pescador, a tu. -No? I doncs?...
Tenia els ulls papalluts i la cara macilenta. La vella va atansar-hi i amorosament va tustar-li el muscle. ¡Deus estar capolat, oi, amb tanta feina! ja et planyo! L'Andreu va mirar-la astorat, de cap a peus. ¿Saps què deia a la noia? ¡que si fa com la jove de can Bou, l'any vinent tindries cent duros i tots salvats!
Reconegudes aquestes coses, els generals formen sis companyies de cent homes cadascuna, i nomenen per comandar-les capitans, pentecontarques i enomotarques . Durant la marxa, quan s'ajuntaven les ales, els capitans romanien enrera, a fi de no fer nosa a les ales, i després remuntaven seguint els flancs del batalló.
El total de camí fet a l'anada i a la tornada, és de dues centes quinze etapes, mil cent cinquanta cinc pasasangues o trenta quatre mil sis cents cinquanta estadis: la durada, anar i tornar, un any i tres mesos.
També a Ethelbertha se li ha ficat al cap el mateix caprici. -Bé. Vaig haver de consentir que les obres es fessin tot seguit. No podia negar-m'hi, estant ella tan amable en l'assumpte nostre. Total, cent lliures que, per la part baixa, em costaria de la butxaca. -Voleu dir? -Fins a l'últim penic. El pressupost ja puja a seixanta lliures... Vaig esgarrifar-me en oir-lo.
Paraula Del Dia
Altres Mirant