United States or Singapore ? Vote for the TOP Country of the Week !
-No, mai no estimaré a ningú més sinó a vós, Tom, i mai no em casaré amb ningú més sinó amb vós; i vós no us heu de casar mai amb ningú més sinó amb mi, també. -Ben cert. Naturalment. Això forma part de la cosa.
-En una paraula- féu ella, sostenint-li valentment la mirada: -l'autoritat que sobre mi tenen mos pares, podria arribar fins a impedir mon casament amb tu, mentre i tant que aquesta autoritat existís; mes, en quant a voler-me casar amb un altre contra la meva voluntat, no ho intentaran mai... -I si ho fessin? insistí encara ell amb tossuderia.
Un cop em vaig pendre grans treballs per explicar a un home com podia casar la seva germana a Estocolm: vaig indicar-li l'hora que sortia el vaixell de Hull i els millors hotels per a estatjar-se. Ni una errada no hi havia a la informació que vaig donar-li, de cap a peus. Cap inconvenient no ocorregué. Malgrat això, ara em troba, i no em dirigeix la paraula.
No es volen casar mai.» No hi res més escaient, penso, que un vestit de navegar de bon gust. Però un vestit de navegar, ho haurien d'entendre totes les senyores, ha de ser un vestit que es pugui portar en una barca, i no solament dins una capsa de vidre. Espatlla del tot una excursió el tenir gent a la barca que tota l'estona estan pensant molt més en el seu vestit que en el viatge.
-Però tu, com a teòleg, com a persona entesa en aquestes coses, tu creus que m'he de casar? -Però ¿quin impediment hi ha perquè no puguis casar-te? ¿No et sembla, Ignasi, que això... vaja, això és cosa de joves? ¿No et sembla que no hi tinc dret?
-Bah!... Si tinc d'ésser-li franc, jo sempre en dubto una miqueta, d'aquestes follies de les dones del poble pels senyors... Quan va de sobre a sota o de tu a tu, es a dir, quan no s'hi va a guanyar res, sinó a empatar o a perdre, és únicament quan s'hi pot posar fe en els afectes... -Si s'hagués pogut casar amb l'altra, entre els cabals de vostè i la influència del sogre ¿què no n'hauria fet de la casa Banyoles?
Però, veient que Fritz somreia, s'interrompia, tot remenant el cap, i cridava: -Ja rius!... sempre has d'estar rient! És manera de conversar, això? Vejam, no és com dic, ella?... no tinc raó? -És mil vegades més bella, encara- responia Kobus; -però conta'm la resta: t'ha fet entrar a casa seva, veritat?... Vol tornar-se a casar? -Si. -Ah! bé, és la vint-i-tres...
Sobretot el vell rabí David Sichel -el més gran ajustador de matrimonis que mai s'hagi vist en aquest pobre món, el vell rabí s'acarnissava a voler casar Fritz. Hom hauria dit que la seva honor estava compromesa en l'èxit de l'afer. I el pitjor és que Kobus estimava molt el vell David: l'estimava per haver-lo vist, d'enç
Darrera la Pepa entra la neboda de donya Rita, una amiga del seu temps, i la Llúcia, que és una criada que varen tenir catorze anys i que es va casar a la casa amb el fuster del costat.
-Ja veuràs, fill... t'ho tinc de dir... i no te n'agraviïs... Es que no et pots casar ara... ni mai... Saps?... per la malaltia... -Ah!... -I el malalt sembl
Paraula Del Dia
Altres Mirant