United States or Slovenia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Els seus tertulians eren tots veïns de la mateixa casa: la senyora Rosa, que havia volgut ésser monja, i després es va casar, i el marit no li havia viscut sinó dos mesos; d'aleshores enç

Que coses que hi ha dins una casa! I quina gent tan diferent que hi va, a una casa!

I la blancor de la casa i la blancor del dipòsit i la blancor del pou, feien tres taques alegres, que atreien les mirades de tothom.

A la fi, en mig de l'aldarull, el pare féu una proposta. -Anem a sopar fora de casa, a un bon restaurant, voleu? Per començar la vida nova tots trobaren la proposta paterna. Les dones es travestiren amb una rapidesa sense exemple. Als set minuts eren dispostos a sortir de casa. -Beurem xampany? pregunt

Després, un cop feta la compra, se n'anaven de dret a casa, i, havent esmorzat, la mossa es quedava sola, tancada amb pany i clau, i el pare marxava per les seves, no deixant-se veure en tot el dia més, puix ja era cosa sabuda que les festes les passava a l'hostal. ¡Que tristos que els trobava, la Malena, aquells diumenges!... Tristos i cançoners que no s'acabaven mai.

-No van pas a creuar l'Atlàntic- digué, a son torn, el bordegàs de Casa Biggs. -Marxen a la recerca de Stanley.

Mai de la vida no heu vist un enrenou semblant, de cap a cap d'una casa, com en empendre mon oncle Podger qualque feina personal. Havien dut un quadro de la botiga de marcs i es deix

¡Prou en Basi s'ha basquejat per a posar la casa en estat de defensa! Un guaita no perd mai de vista el camí del poble, a posta de sol se barren les portes i de nit tenim sentinelles i retén. Però ¿què en farem d'això, si ens falta la bona voluntat i l'ajuda del comú?

La casa no parlava sinó de pau. La seva torre emmarletada era una niera de coloms i orenetes. Aquella finestra, amb un test de clavellines a l'ampit era la de la cambra de la noia. Aquella altra de més avall, gran i columnària, flanquejada de verdes tapareres, era la de la cambra matrimonial. Ambdues estaven tranquilament obertes, igual que les portes. Ningú no es temia de res.

A la sala del British hi havia entrat feliç, amb bon posat, i en sortia arrossegant-me i vacil·lant com una vella ruïna. Vaig anar a casa del meu metge.