United States or Djibouti ? Vote for the TOP Country of the Week !


Quin goig tan estrany el d'anar caminant, caminant misteri endins, fins a sentir-se temerós d'haver corregut tant, fins arribar a perdre l'esma del trajecte fet i del temps transcorregut.

Tras, tras... anava caminant indecís. En arribar als volts de la reconada de ponent, algú va cridar-lo pel seu nom.

Y, pausadament caminant, dret al confessionari va dirigirse. Ja l' esperava lo facineròs agenollat y compungit. Lo llech va séures' y l' altre comensá la confessiò de sas culpas. De que vos acuséu, pecador? De tal y tal y tal pecat responia Farriol. Bah! no es pas gayre! feya 'l llech. ¿Y de que mes?

I va seguir caminant carrer de Dalt avall, fins a ser al Delma. Am Maria?... -Estones ha que t'esperava- crid

Tot caminant, Fritz es deia: -No és extraordinari? Aquest matí, pensava en Súzel, i vet aquí que son pare em duu cireres que ella ha collit per a mi. És meravellós, meravellós! I la joia interior li resplendia a la cara; en aquestes coses hi reconeixia el dit de Déu.

En fi, cal no fer-se il·lusions. Si per atzar s'hagués aturat, força millor. N'estarem més contents; i si ha anat caminant, tant se val, no n'estarem descoratjats!... Anem, una tongada de galop, hop! hop! Fox!

Allí va agenollarse, rebè la benedicciò de son pare, prenguè comiat de son poble que ab las llágrimas als ulls tots ells li donaren, y sola, soleta y trista, com una flor de passionera, s' allunyá caminant, caminant sempre vall en dins envers lo cau del drach.

Tot garlant de l'afer que els duia a ciutat, varen arribar en dues hores i mitja als Hostalets, on varen aturar-se per a fer pa i beure i donar el morralet a la Morica. Després varen seguir altra vegada la ruta, caminant sota els raigs del sol, que anava aixecant-se, tot roig, sobre la ratlla de llevant.

Coratge, Becky, i continuem les provatures. S'aixecaren i seguiren caminant a l'atzar dant-se les mans, orbs d'esperança. Feren per manera de computar quant de temps havien estat dins la cova; però no sabien sinó que semblava que haguessin passat dies i setmanes. I, amb tot, era palès que això no podia ésser, perquè llurs candeles no eren encara exhaurides.

-Dispensi que el molesti, senyor- em va dir en saber que jo podia parlar anglès i llegir l'alemany: ¿Em podria dir el que jo sóc i per on he d'anar? Jo me la vaig mirar de cap a peus, curosament, i arribí a la conclusió que es tractava d'una «persona adulta» i «un caminant». Aleshores vaig indicar-li el seu camí. Ella el contempl