United States or Timor-Leste ? Vote for the TOP Country of the Week !


Remuntàrem el braç derivat fins a Wargrave: és una petita drecera, anant, per la part dreta, fins a una mitja milla prop de Marsh Lock. Val la pena de seguir-la, car és un bonic indret, ombrejat i que fa estalviar camí.

I, entre crits i esclats de joia, emprengueren tots el camí del poble.

-Senyor doctor. afegí ella, després d'un instant de silenci, tot clavant en mi sos ullassos negres, -cal que us digui primer que tot, que no sóc pas dona temorenca; he vist tantes de coses a la meva vida, i tan esglaioses que ja no hi ha res que m'espalmi; quan hom ha passat per Marengo, Austerlitz i Moscou, per a arribar a Nideck, hom ha deixat la por pel camí. -Us crec, senyora.

En fer-se de dia, Quirísof, després d'haver sacrificat, mena pel camí, mentre els que s'havien apoderat de la muntanya carreguen per les altures.

Féu son camí de retorn cap a l'embarcador del vaporet. No trob

Finalment, al cap de dues hores, havent passat la carena, arribaren a un camí planejant, sorrenc, cap el fons de la vall, i Hâan, senyalant amb el seu fuet unes cent casotes xarugues damunt la muntanya del davant, a mitja costa, il·luminades per una capella que s'encimbellava entre els núvols, digué amb aire melangiós: -Veu's aquí Wildland, la terra de la qual t'he parlat a Huneburg. D'aquí un quart hi serem, Mira, aquí hi ha dos ex-vots penjats d'aquest arbre, i all

El port de Calpe és a mitjan camí per als qui salpen d'Heraclea a Bizanci.

Preveient una cosa tal, ella havia encabit en el cabàs dels ous un crostó de pa negre; mes el mitjorn i la soleiada l'havien ressecat el mateix que una pedra tosca, i no es deixava pas esbocinar. Perdent una mica de camí, la masovera ha fet cap a la font de can Montràs.

Ja era un bon tros avall, quan una fresseta que va sentir a un tirat de pedra, va fer-la aturar i encomanar-li a les cames un formigor que li feia venir ganes de córrer cap al poble, desfent el camí fet.

Hi havia mitja hora de camí de l'una a l'altre, i, per consegüent, no era pas possible, arribant de fosc i a impensada, enviar-hi ningú per disposar la cambra. Ens encabiríem com podríem: bona voluntat i bona cara hi hagi. Oh, quin viatge, aquell! Vaig saturar-me de la infinita melangia de la naturalesa arraulida i sòpita, abrigada pel gebre.