United States or Cuba ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Calla! exclam

-Que no li estàs agraït a Déu? -Molt. -Doncs senya't! Què fas? ¿Que no te'n recordes? -No! només em recordo que diu «dels nostres enemics». -Doncs què et passa? Què tens tan parat? Jani meu, que no m'estimes? -Calla!

Ànsies, noes, que és fresca i pica com un pebreVatua sa mossa boja! Jo cop de pessigar-la: «-Calla, calla! no en vendrem cap!» I ella, sense fer-me cas, amb aquell crit d'Israiel, esbombant que sa sardina picava com un pebre. Com no li vai flocar ses balances pes morros!... Sort que em va donar per riure, que fins ses costures des sac se'm descosien: que si no...

Huck callà, mentre teixia una resposta tan cauta com li esqueia. Després féu: -, veureu: jo d'una mena malota (almenys tothom ho diu, i jo no veig res a dir contra d'això), i de vegades no puc dormir gaire tot pensant-hi i fent per manera de començar un nou tarann

-És que en Ramon no li és enemic! és que vostè no el comprèn! -Calla i vés-te'n! crid

-Prou! va fer sobtadament la Tecla. L'àvia va fugir esporuguida. Després de passar una bella estona silenciosa va tomar a la mateixa. ¡No t'ho prenguis malament, que una mare mai aconsella amb mal fi! ¡tu t'ho penses, ho parles amb aquell!... i mira,... calla, que ara ve! L'Andreu va arribar defallit dels camps perduts. Va asseure's a l'escon i mirava el foc tot consirós.

I jo el teu cor l'endevino tan ! que et fa tanta falta, un maridet! -No , no , Paulina: em sembla que somies. -I calla, tonta! què tinc de somiar! Tu vols ser contemplada, vols ser estimada. Tu no ets de les que es resignen, com jo. Tu vas plorar molt la mort del teu Alexandre; però eres tan joveneta! -, Paulina, ; però Déu va voler-ho d'aquesta manera.

-Cuiteu! correu! ¡Ja vénen, ja vénen, es de sa Santa Rita! -Pepeitta, Ramoneitta!... Ont us fiqueu? -Qui ès, aquell? Ai la mare! si no en conec d'atro! si ès en Pauet de can Ternal de sa Cama d'Ase! -Calla! no xisclus, beneita! -Guaita, guaita! Aquell tan lleig ès en Saura. -Oidà! , que es nas dels Saures! -Bo d'homo! mireu com li degoten ses llàgrimes! -Reina! això entendreix!

Per cert que jo de vegades li dic: «-Per mor de Déu, callaPerquè m'arribaven a fer mal els ronyons. Ah, , , és molt dallonses. I doncs, vostè, ¿què ha tingut? -Jo li diré: me va agafar un doloret...

I ja arborava els punys, quan en Volivarda li va pegar estirada a la brusa, fent-lo asseure en un banc, i, rient i tirant la cosa a tabola, li va dir: -Seu, seu, baraca botxina. : fuma aquesta cigala i calla. ¿Per què et baraies, tora, més que tora? T'hi has pensat massa tard, a pescar. Mira't, es sol, on és. Si no anem de seguida a soïssos, prou que hi haurem d'encendre es fanalet.