United States or Japan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Calia treure'l a la força, endur-se'l a pes de braços. A on? A can Patllari: no hi havia un altra refugi més a prop. El Cerd

El mapa, que m'havia dibuixat dins el cervell, era fals, calia rectificar-lo, desfer-me'n; mes ell s'havia gravat tan fortament que se m'imposava i jo no sabia pas prescindir-ne. Vaig haver de seguir- lo tant si com no i, creient assolir la porta del passadís, vaig anar a parar de nassos a una balconera.

I en Biel, mentrestant, feia la seva sense pensar mal de res ni fer-ne a ningú; capficat tan sols a treballar i moure's, encaterinat cada dia més a no apartar-se de la via empresa amb tan bon peu. Prou que vindria, el temps de poder reposar! El que li calia, doncs, per ara i tant, era molta atenció, molta voluntat a la feina.

Però es sentí una mica colpit en reflexionar que qualsevol que fos estúpid, o inepte per al lloc que ocupava, no podria veure'n res. Ell creia, certament, que, quant a ell, no li calia tenir-ne temences; però tanmateix pens

Tot això potser era un disbarat molt gran; però ja estava fet, i calia pendre una determinació o altra.

Ara : calia expurgar-los-en? En certa manera això em semblava una profanació i una immodèstia. ¿No eren l'obra de llur temps? Per què amagar-ho? ¿No seria un sentiment de vanitat ridícula, el que em portés a despullar-los d'aquell regustet de castell

Tom havia esdevingut, en aquella etapa, indiferent a la persecució. Aquesta fase omplia de marriment el cor de la vella senyora. Calia rompre aquesta indiferència a qualsevol preu. Aleshores sentí parlar per primera vegada d'un mata-xacres. N'encarreg

Les obres les faria pel seu compte; les eines, la mula, la provisió de minestra, tot el que calia per a esperar la tardor, en què les terres començarien a donar, ho bestreuria, cobrant-s'ho després a xics i a miques; la collita la hi condonava tota per tres anys, i per cinc la de la vinya. I encara, un cop passat el temps estipulat, no volia pas escanyar-lo: amb un quart del guany en tenia prou.

-Tom, em pensava que m'estimàveu el que calia per a fer-ho- digué la tia Polly amb un to dolorit que anguni

Perquè, comptat i debatut, no era pas cap dolent, en Jan, sinó un desgraciat que ni el consol d'aixecar els ulls en l'aire per demanar a Déu la resignació que li calia, li quedava.