United States or Benin ? Vote for the TOP Country of the Week !
Són set a dansar al meu entorn i ningú no sap dir el que he pogut fer del martell! També el martell fou retrobat, però per desgràcia l'oncle no va saber veure el senyal, fet a la paret, de l'indret on calia ficar el clau. Vam pujar tots, per torn, a la cadira, al seu costat, per veure de reconèixer el famós punt, i cadascú va indicar un lloc diferent.
-Jo també me n'haig d'anar... diu el nebot. -Sentin-se, senyors. -El quinto , el quinto !... Jo amaniré la taula. No hi ha remei: cada qual agafa una cadira, surt al menjador i pren lloc. El senyor que les canta, ja remena les boles dintre del bombo, té arreglats els cartrons i comença a repartir-los. Però ca!... en ma vida he vist un quinto més desgraciat.
-Així- diu -jo tindré per donar-te i fer-te homenatge. Xenofont no sabia què fer. Per honor, s'esqueia a seure en la cadira més pròxima a Seutes; i ja Heraclides havia manat al coper que li presentés el corn.
-No, Christel, no; seieu- respongué Fritz. -Té, Súzel, veu's aquí la teva cadira al meu costat. Pren un d'aquests vasos. A la salut de la meva balladora! Tots els amics tustaren damunt la taula, cridant: -Das soll gülden! I tot aixecant el colze, feren petar la llengua, com un esbart de grives a l'hora de collir les murtres.
Als darrers mots se li havia trencat la veu; i, deixant-se caure de gairell, mal asseguda, en una cadira, es recolz
En Melrosada té un peu a la cadira i s'ha arremangat el pantalon. Est
Situació una mica difícil. El pare, sentat a la poltrona, procurant, a còpia de bufets, donar més solemnitat a l'escena, o potser bregant per a trobar per on començar; i la filla en una cadira al seu costat, capbaixa i recelosa, no sabent per on rebentar
Ella va asseure's al meu davant, dins una gran cadira de braços de cuiro, i jo vaig reparar amb astorament el caràcter enèrgic d'aquella testa, que m'havia semblat grotesca el vespre de la meva arribada al castell.
Allí les dues dames plegaren el paraigua; l'abandonaren, juntament amb els rosaris i els llibres de devoció, en una cadira; i, refetes de la inclemència del carrer i amb una goluderia comprimida, demanaren dues xocolates a l'espanyola, amb ensaïmada. -A mi no m'agrada, a la francesa: no és del nostre temps. -Ai, sí! És massa dolç! Jo no sé acabar-m'ho.
Després, quan agafeu darrera la vostra cadira, dins el cossi, una altra botella, i la poseu entre els vostres genolls per a llevar-ne el tap sense estrebada, ¡com riuen pensant: -Què vindrà, ara?
Paraula Del Dia
Altres Mirant