United States or Tonga ? Vote for the TOP Country of the Week !


L'Andreu va carregar-se el senglar i seguit pel noi gran de can Busc

Demés, a can Subirana venen un llibret que ella només coneixia per les cobertes; però li constava perfectament que una cosina seva en tenia un exemplar guardat entre l'íntim embalum de la roba blanca.

En ésser a l'aulet de can Merla, la por domin

Arribava fins al morro de l'egua encirat, furient, espantós. -Et dic lladre!... sents? ¡et dic lladre! lladre!!... Apa, fica'm a la presó! ¿No ho feres amb el pobre fadrí extern de can Barrot? Botxí! En Bóta era vell i magristó, mes ple d'agilitat agressiva. Brandava els punys, i feia molinets amb els seus braços llargs i durs, brunzents com unes batolles.

Vuit dies després tots els Pelifets, amb la Mió al davant, deixaven a l'estiracordetes el casalot de la muntanya i se n'anaven a viure per arreu a can Merló; i, nou mesos després, la viuda se casava amb l'hereu en la parròquia de la vila. Darrera la parella de nuvis, les tres parelles de Pelifets petits saltaven i ballaven d'alegria.

Abaixa el cap amb defalliment, i, en mig de la seva dolor, s'entendreix pensant que lo que li toca és callar, guardant el secret de la seva amor per no enfosquir la ventura de la seva estimada. -Destorbar-li sa sort, mai! Gronxant-se, gronxant-se, van passant les parelles per davant de l'entrada de can Pere-Bo. Gronxant-se, gronxant-se, hi passen la Cinta i en Panxo Manxiula.

L'hereu de can Seva, que és la primera volta que hi va sol. I passejant-se entre la gentada i els bous, vaques i vedells, passen els ramaders amb les bruses llargues i fosques i els barrets amples, preguntant i oferint, rebutjant i regatejant i comprant. -Tu, xarric, que no tens cap xurmé? -Aquest any no, son dues xurmeres. -I d'aquestes, quan ne vos? -Nou unces.

-Canta, noia, canta! ¡pots ben cantar la cançó de la fam! ¡Que canti la jova de can Bou que ha dut el pa a ca seua est

i després us en aneu de pressa, dotze passes, amb els ulls closos, i després giravolteu tres vegades a l'entorn del socot, i us en aneu a casa sense parlar amb ningú. Perquè; si parleu, l'encís se'n va a cân Pistraus. -, això sembla un bon estil de fer-ho; però no és pas així com va fer-ho Bob Tanner.

L'Angeleta va sentir una basarda que li donava neguit: -I si un animal se li estimbava com va passar al pastor de can Brú! La trincola del bou esqueller sonava plàcidament en el silenci de la boira que mullava la cara de l'Angeleta amb unes gotes menudes, com una polsina de cascada.