United States or Gambia ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Vint unces- féu el jaio tot esverat. -Cada any és més car! -És que tinc més por de vendre'l! -Que potser sap d'escriure? -És notari i parla gavatx. ¡Aquest si que no cal pagar-ne la meitat com els bous, per si té mal negre o mal de caure o estossega! ¡Fet i dit, com un garrí de nou setmanes! ¡Mireu, allí hi ha un home que en cerca un de ruc!
-I cal afegir la cuina econòmica- continu
En fer afirmacions i en explicar esdeveniments cal comptar sempre amb la malícia de la gent, i procurar que les nostres paraules restin invulnerables; i no seria aquesta la sort de la meva història si no parlés clarament sobre la relació parcial que jo tenia amb en Víctor Buxareu, la seva dona i la seva germana. No cal que insisteixi sobre la meva amistat amb en Víctor.
En fi, és allò... -Katel! -Què mana, senyor? -Surto; me'n vaig a pendre l'aire: cal que faci una bella caminada. Però... tornareu a migdia? -Em penso que sí. En tot cas, si a la una no he tornat, despara la taula: ser
Les escoles tenen la culpa, en primer lloc, que el caràcter alemany sigui d'aquesta manera, car prediquen constantment el que és el deure. L'ideal és magnífic per a qualsevol poble; però, abans de tancar-s'hi, fóra bo de precisar què és aquest deure . El concepte alemany del deure sembla ésser «una cega obediència a tothom que porta galons». És l'antítesi de la manera d'ésser anglo-saxona; però, com que l'una i l'altra van fent via, cal suposar que en tots dos mètodes hi ha quelcom de bo. Fins a hores d'ara els alemanys han tingut la sort d'ésser ben governats, i tot anir
-Oh! no cal sinó cridar-la- digué el vell masover -ella ens ho explicarà. Súzel, Súzel!
O bé, a entrada de fosc, enviava una minyona a cal Carolí per dir que no esperessin la Nieves, que el nen tenia por dels papus i volia que es quedés a dormir amb ell.
Ballen les solteres, ballen les casades, ballen les joves, ballen les velles; i, si no voleu exposar-vos a que us empaiti alguna harpia que no hagi trobat amb qui agafar-se, cal que us aplaqueu a les parets de les cases fins a desaparèixer darrera del ramatge que les adorna.
-D'això en dic una gran pensada! respongué Fritz. -Sí, senyor. Però cal que us parli d'una altra cosa: quan tornem a la masia i siguem a l'indret on el riu fa recolzada, us ho explicaré i ho compendreu més millor. Continuaren passejant-se, dant el tomb a la vall fins a migdia. Christel exposava a Fritz les seves intencions.
El que és trist, en el cas del barretaire, és veure'l propietari d'una sala teginada de roure que ell menysprea, quan tanta de gent hi ha que estima aquesta ornamentació i li cal pagar grans preus per haver-la. Vet ací la llei del nostre baix món: a cadascú li toca precisament allò que tant se li en dóna, i sempre són altres els qui tenen allò que faria la felicitat de llurs veïns.
Paraula Del Dia
Altres Mirant