United States or Honduras ? Vote for the TOP Country of the Week !


I ben poc va mancar-se'n perquè això succeís: tan poc, que, amb tot i haver-se arrapat a una branca d'arboç, no va poder salvar-se de caure asseguda a terra. Un davassall de cireres caigudes de la branca va escórrer-se avall, caient a l'aigua amb una remor alegre.

-Mengeu, home de Déu! ¡Ja ho teniu ben guanyat! -Ja en tinc prou amb una fulla de sopa. -L'Andreu és molt de bon faire. Vós enceteu el vi novell. -Any de siga! digué com era de consuetud sempre que encetaven un fruit de l'anyada.

-Què redrimonti atalaien, la gent? vaig preguntar a un pescador que tenia al costat. -Aquest matí se són formades quatre mànegues, i sembla que n'ès diada. em contestà. -L'avi Mallet les ha tallades amb ses seues oracions- va afegir oficiosament una dona. -Ara rai, ja estan ben llestes. Déu vuigu que no hajun fet cap mal, perquè sa nostra gent ès a mar, a sardinals.

-Però és que jo no he de fer res per aquí- va dir-me. ¿No puc anar en aquesta direcció? -Oh! no! I ara! Aquest camí és destinat als infants. -Però si jo no els faré cap mal! digué ella somrient. I ben de debò que no semblava capaç de fer-los cap mal.

VIOLA Més si és cert, senyor, com diuen, que tant entregada al dolor se troba, ben difícil ser

Dues coses tenia aquella sala seves i ben seves: la claror i la flaire. No si ho feia l'emblanquinat de les parets d'on en penjaven una munió de quadros amb sants i santes, amb guerrers i pastoretes. No si ho feia el ressol que del terrat dels canaris hi entrava a dojo, s'esquitllava per les parets i rebotia de les blancors dels papers als vidres dels quadros.

En fi, cal afegir que encara que sa vestimenta li donava l'aire d'aplegador de monges, no careixia, amb tot, de certa bona presència i aspecte senyorial en consonància amb lo que era. Son retrat moral és més complexe, ja que no és possible fixar-li cap genialitat ben determinada. Pagès de naixença, i per sos interessos, no demostrava cap afició a l'agricultura.

Al dirvos que ma riquesa y no res era tot hu, havia de dirvos que era menys que res, ja que pera procurarme medis, m'he convertit en deudor d'un amic meu y an ell l'he fet deudor de son pitjor enemic. El paper d'aquesta lletra, senyora, es com el cos del meu amic: cada paraula es una ferida oberta per aon s'escola la vida. Però es ben veritat, Solanio? Han fallat totes ses empreses?

PORCIA En efecte, li deveu tota mena de generositats; ell per vós n'ha tingut de ben grosses. ANTONI Cap que no m'hagi estat perfectament pagada. Cal provarvosho d'altra manera que en paraules; perxò no allargo els compliments verbals. (Graci

Jo n'estava ben agradat; i, amb tot i això, no em vaig pas decidir a imitar-la, i em vaig mantenir reservat sense confessar les meves febleses. Volia passar per valent. Ambdós estàvem alegres i delitosos.