United States or South Georgia and the South Sandwich Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però en Jan, més lleuger, se li va penjar al coll, sense fer cas del perill d'estimbar-se. Varen bregar un instant, traient en Bartra forces de flaquesa per llançar en Biel al fons del córrec, i forcejant en Biel per fer-lo enrera. En l'un s'hi veien pel clar les ganes de fer mal; en l'altre el desig de lliurar-se'n sense arribar a un estropici.

-Tanmateix és altra cosa, això, que no pas divertir-se fent mal! va exclamar contemplant la seva obra i comparant-la amb la que havia dut a terme, al camp de can Bartra, pocs mesos abans. I, decidit més que mai a perseverar en la bona ruta, va anar a topar el senyor rector, i va exposar-li els seus plans, que varen començar a rependre bona adreça amb l'anada a ciutat.

Semblava que l'esperit de l'home treballador que havia estat en altre temps, li renaixés tot d'una, obligant-lo a malgastar d'una manera o altra les forces condormides dintre seu. Certa nit, va venir-li, a en Biel, la rauxa d'anar a fer mal al camp d'en Bartra.

Els objectes que els duien a ciutat eren dos: l'un el de respondre mossèn Esteve a l'interrogatori a que el volia sotmetre el bisbe, informat, per un parent de can Bartra entrant a la cúria, de la protecció donada a en Biel per ell; l'altre el d'anar a topar el comte i demanar-li ajuda per al llicenciat de presidi, assedegat d'empendre una vida de pau i de treball.

Per salvar el camp de les esllavissades, els de can Bartra havien fet, d'aquell costat, una tanca de petites lloses primes i llarguerudes, trencades a cops de mall, que s'aixecaven arrenglarades com sentinelles.

Si Crist, innoscent de tota culpa, en rebre una bufetada va parar l'altra galta, ell, que havia mort, que havia robat i malmès el que era d'altri, i caigut a tota mena de baixeses, quina ruta podia seguir? ¿què podia fer, davant per davant d'en Bartra, a qui en una nit havia malmès el treball d'un reguitzell de dies, a qui havia pres la dona estimada, emmetzinant-li el cor amb el verí de la gelosia?... ¿Què podia fer, sinò perdonar-lo i plànyer-lo?

El poble, per la seva banda, tenia la vista fixa en la torre del Barbut. Però qui li tenia més era l'hereu Bartra, que, amb tot i estar a punt de casar-se amb una minyona de Vilavessant, no se sabia avenir que un perdulari com en Biel se n'hagués d'endur la mossa que ell havia fet blanc de les seves cobejances.

El record del seu company d'esclavitud va ser per a en Biel un bàlsam que va calmar-li el cor esvalotat... una alenada d'escalfor que li revifava l'esperit decaigut. -Oh, si ell no s'hagués mort!... I, en la seva desesperació, va arribar fins a trobar enyor el presidi. De la rabiola, va cuidar ferir-se, l'hereu Bartra.