United States or Saint Lucia ? Vote for the TOP Country of the Week !


El caràcter més dolç es torna violent i bevedor de sang en trobar-se sobre una barca.

-Què me'n dieu, d'aqueix temps? L'oncle va examinar atentament els quatre punts cardinals, me va fer senyal de que pugés a la barca, la var

Necessitava pensar en les probabilitats de salvació. La barca podia resistir: ¡el pare alguna cosa faria!... Senyor, viure! No, no estava pas preparada per a morir. I, no obstant, el destí no s'aturaria... L'eternitat havia obert les seves portes, i jo en sentia l'airada esgarrifadora. Senyor, viure! No hi havia esperança?

Vaig posar-me de cara a l'aparell, a la part davantera de la barca, sostenint-me en un garfi, amb una actitud que feia endevinar agilitat i vigoria. També vaig arreglar-me els cabells, deixant-me caure un rull sobre el front, i vaig adoptar una expressió graciosa i un gest decidit, el qual, segons m'han dit sempre, m'escau d'allò més.

¿Què ens calia, sinó acudir a la feina que ens havia encomanada l'amo de la barca? Vàrem rependre els rems i... tira cap a llevant. La barca lliscava per la llisor oliosa del mar com un tall de sabó mullat llisca per sobre un vidre. Amb pocs esforços la portàrem al paratge on havíem d'atracar; i, després d'haver-la amarrada amb un cap de corda en un tosc pilaret de roca, vàrem desembarcar tots.

Arribàrem, doncs, a Picnic Point, i ens aturàrem en un bell recó: vora un gran om, a les retorçades branques del qual lligàrem la nostra barca. Un cop enllestit, no tindrem altre quefer, i podrem sopar amb la consciència tranquil·la. Aquesta cobertura de vela demana una col·locació tan exacta i ajustada com cap de nosaltres no havia pensat.

El pare, recolzat a l'orla de proa, llançava un xiulet de tant en tant, i cridava: ¡Orsa, orsa! La barca va arrumbar força cap a migdia, cap a l'horitzó buit, per l'indret de les últimes terres obiradores. -Què hi ha, per allí?-vaig preguntar-li. -Per a on? All

Hi haguè moment en que, arribaren á tindre por, al veure peixos en tanta abundancia y tant grossos dins de la barca y aquesta ab prou feyna caminant ab aiga fins arrant de bordo. Cap al tart lo pare Salvador compareguè de nou á la platja y 'ls pescadors folls d' alegría eixiren á son encontre portant y ensenyantli una tunyina que no era gens petita.

-I, ara que la barca veia és a fons, ¿a on són els que han de fabricar la nova? interrog

Harris, per la seva part, altres vegades hauria cridat amb to displicent: -És ben difícil, no trepitjar un peu de George, si un hom es belluga en un radi de deu metres entorn del lloc on ell jau. No perquè, tenint uns peus tan llargs, ha de venir a instal·lar-se en una barca de curta talla. -No, no- respongué George, -Jo en tinc la culpa. -No, que la tinc jo. Diàleg corprenedor, admirable.