United States or Liechtenstein ? Vote for the TOP Country of the Week !
L'amo de la casa és el senyor Eufrasi, dic, el doctor en farmàcia D.Eufrasi, home expatriota, realista, casat, de xeixanta dos anys, que té la barba molt forta i que s'afaita cada dia per decoro de la facultat. Són tres quarts de vuit, i la rebotiga, com si tingués fisonomia humana, sembla que esperi a algú.
-Ara pregarem pels difunts d'enguany- fa el sacerdot, cercant una plana en el llibre envellit. Les mirades es claven a terra i les frontaleres s'arruguen. La barba punxaguda de l'avi de can Lau esdevé tremolosa; pels ulls de la pagesa fornida rodola una llàgrima, tribut a aquell nin que morí de la distenta, fent-li remeis de pastors i veïnes sense que l'hagués vist el metge.
»Un any sencer ha passat d'aleshores ençà. Vet-aquí que en un petit teatre hi feia un comèdia una pobra companyia rodoladissa. Vaig veure una cara ben coneguda, les galtes pintades i la barba ondulant. Em mir
A Frankenthal, un casament pujava les portes de l'església, el donzell d'honor al davant, amb el pit cobert per un ramell en forma de piràmide, el capell guarnit de cintes de mil colors, i després els nuvis d'allò més enternits, els vells pares rient sota la barba grisa, i les mares feixugues expandides de satisfacció.
Jo corria panteixant, esgarrifat per la neu, no sabent a quin costat adreçar-me. El fred esdevenia més viu en acostar-se el dia. Tremolava... Maleia Sperver que m'havia vingut a cercar a Friburg per a ficar-me en aquesta aventura repulsiva. Finalment, atuït, amb la barba carregada de gebre, les orelles mig glaçades, vaig descobrir el reixat i vaig trucar de mala manera.
MARIA Vaja, pòsat aquesta sotana y aquesta barba, y estrafés al senyor Topaci, el rector; enllesteix. Jo vaig a cercar a sir Tobias, mentrestant. Tant-de-bo fos jo el primer que s'amagués dintre d'un vestit d'aquests!
Però, ben mirat, després d'haver-se eixugat la barba, va parar-me la mà, tot pensant que tres kreutzer sempre fan de bon pendre. Una criadassa de galtes inflades que en aquell moment eixugava les taules, no semblava menys astorada que ell.
Verament, aquella testa grisa de cabells rasos, inflada darrera les orelles d'una manera prodigiosa i amb la cara singularment allargada; l'estretor del front en el cim, la seva amplària a la base; la disposició de les parpelles, acabades en punta al naixement del nas, vorejades de negre i cobrint imperfectament el globus del ull entelat i fred; la barba curta i espessa espandint-se al voltant de les barres ossoses, tot en l'aspecte d'aquell home em féu estremir, i estranyes idees sobre les afinitats animals em travessaren l'esperit.
Tots portaven barba llarga, qui natural, qui postissa. Els que la duien afegida, no se la tocaven mai, donant prova de prudència; els que la tenien pròpia, se la refilaven de tant en tant, fent-ne gala bissarrament. Uns quants d'ells feien de Mosso de l'Esquadra, amb barrets de gresol ribetejat de galó vermell. Els altres anaven de bandolers, amb unes cares molt pròpies i escopetes i trabucs.
Les mandràgores són arrupides felinament sots l'ampla copa meditativa dels sapins de cabellera olorosa, com aquella de la Magdalena; llurs fruites misterioses ningú no les cull. Els cedres multimilenaris, enyorosos, mediten els jorns antics, dins la inculta barba que els vesteix de dalt fins a baix, com als Vells del Desert. El sol queia.
Paraula Del Dia
Altres Mirant