United States or Vatican City ? Vote for the TOP Country of the Week !
En arribar amb els nostres sacs de viatge, donàrem els nostres noms, i l'home ens digué: -Sí, sí, perfectament: vostès són la colla que ha escrit per a un doble esquif. Molt bé. Jim: porteu L'orgull del Tàmesis .
Doncs bé: va esdevenir-se que un d'aquests cavalls, el besavi de tots els ases, trobant-se un dia dins l'herba fins al ventre, es digué a sí mateix: «-Aquesta herba és massa grollera per a mi: el que necessito és la flor més fina, tan delicada que cap altre cavall n'hagi tastada de semblant.
Tot galopant, Sperver em deia: -Si la sort volgués que aquesta maleïda Pesta hagués entrat dins un cau, en algún indret, o bé que hagués descansat una hora o dues, podríem atrapar-la abans que finés la llum. -Esperem-ho, Gedeon. -Oh! No hi comptis pas, no hi comptis pas. La Lloba xaruga sempre fa via, és infadigable, ha escombrat amb ses petjades tots els camins sotencs del Schwartz-Wald.
-Sí, prou... féu, tot gratant-se el cap, en Basi, que no comprengué pas bé lo que en Montbrió li deia, -ja ho entenc; però miri que el Cerd
En efecte els generals i els capitans venien a ell per mar, no amb vista als diners, sinó perquè sabien que era més profitós d'obeir bé a Cirus, que no pas la soldada de cada mes. Quan un el servia bé en alguna cosa que ell encomanés, mai no deixava aquest zel sense recompensa. Per això s'ha dit que Cirus tingué en tot els millors agents.
Mentre resseguia les terres acompanyat d'en Biel, que amb experiència de bon terrassà, li anava explicant els projectes que tenia per a aprofitar-les segons les aptituds de cada tros, tot era fer lloances. -Bé, minyó. La cosa marxa molt millor del que em pensava. N'estic content, molt content. -Això fa pler- mormolava en Biel, tot sufocat.
Sempre es partia les coses amb ells: tant tu, tant jo. -Bé, devia ésser una bella persona.
-És massa gros- deien tots. I el gall dindi que havia nat amb els esperons posats, i per tant es creia ben bé un emperador, s'estarruf
Els grecs responen que són elles que han fet fugir el Rei del seu camp. Tal va ser la fi d'aquella vetllada. L'endemà, duen els ambaixadors al campament. I sembla bé als soldats de pactar que entre ells i els paflagonis no hi hagués més injúries. Després d'això, els enviats parteixen.
Era una lluna de creixent, amb els cornals quasi en amunt, entre els quals la part ombrosa de l'astre, ben obiradora i d'un diàmetre més petit en apariència que el de la part clara, sortia a la manera d'una gla, que brolla del seu didalet blanc. En Lluís se la mirava embadalit i exclamà: -Que bonica! És una veritable llanxeta de plata. -Errada! -va saltar en Xaneta. -Mirate-la bé.
Paraula Del Dia
Altres Mirant