United States or Singapore ? Vote for the TOP Country of the Week !
Avui, dia dels Reis. En Lluci
Passen hores plàcides per a la golluda que fa voltar el fus, per a la Tecla que pasta i per a la Carme que fa formatge; passen lentes i faixudes per a les que sofreixen el corcó de l'angúnia. -Tereseta, fa que pateixes? ¡És ben galan En Joanín! -Més que vós, Mera! -Dona, no volia pus fer-te enujar! -Fileu prim! fileu! -No, avui filo gruixut!
Avui la batllia est
Avui, quan la gent de l'art anava estenent els ormeigs i la Monja i la Gemma duien el peix cap a la plaça, tot d'una se sentí un xiscle esgarrifós que esborronà. La pobre Gemma corria com una boja d'un cantó a l'altre, cossada per un home desconegut que li deia enfellonit: Gemma!... Gemma! aquí, si no vens et mato! -Soc perduta... veniu! veniu! mia madre! soc morta!
¡Avui sí, que me les pagaràs totes plegades! anava remugant entre si.
-M'heu feta feliç- li vaig dir, guardant-me'l al braç i sense apartar la meva cara de la seva. -Fins ara no sabia lo que era la mar, i avui l'he coneguda. Portant-me amb vós m'heu proporcionat el dia més agradós de la meva vida. Que estic contenta!
La ciència mèdica era aleshores en una fase bastant menys avançada que avui en dia, i s'atribuïa a la peresa la meva desplaença vers el treball. -Apa, dolent, gandul! Lleva't i mira de fer qualque cosa per guanyar-te la vida- em deien, sense saber que jo era un malalt. Tothom, segurament, ha pogut remarcar sovint una cosa semblant.
Sortia la Clàudia d'aquella fosca flairosa de bonesa i, aclucant els ulls enlluernada, passava per la sagristia per entrar a casa del rector. La germana de Mossèn Ponç, aquella velleta pacient, l'escoltava sempre enternida. La Clàudia somicosa es desfogava. -I dôs, Clàudia, avui també ploralles?
I al tornar cap amunt ho explicava a n'en Pere, qui, com a més entenimentat, hi donava son parer. Sabas qui hi havia avui a câ l'adroguera? va dir l'Antonet un vespre -Aquei home que trobem cada dia per la carretera... -Oidà!... Diu que té un parlar tant estrany, oi?... Que l'hats sentit, tu?...
D'aquella hora endavant, la Mió Pelifeta mai més va haver de menester pegats, car, de son natural, cada nou mesos posava un altre fill al món. I, a cada un que n'hi posava, la Mió deia an en Pelifet: -No et sàpiga greu! Menjadors avui, guanyadors demà... -Oital, Mió! -responia en Pelifet, rient i plorant a la vegada.
Paraula Del Dia
Altres Mirant