United States or Brazil ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Gorda-la bé la noia, sents? que ara és teua! ¿Oi que sí?... au! que vull les peres! -Tot seguit!
-Temme, perdó!... ¡Temme, no puc viure sense es teu perdó! -Vós, perdó a mi!... I ara! exclam
Al mateix temps, en una altra casa diuen: -Això deu estar molt malament; perquè abans sentíem tot sovint el combregar i justament ara no el sentim mai: es coneix que els deuen haver donat ordre de no tocar la campaneta per no acabar-nos d'espantar més. Escoltin-se vostès mateixos a la gent: escoltin-se-la. ¿I doncs, senyora Quima, quan n'eixirem d'aquest preu fet? -Ai, què sé jo, pobra de mi!
Per últim va lassar-se, va donar l'últim cop de peu a aquell cos espellifat, va bleixar amb força, i va exclamar, amb goig: -Ah!... Morta la cuca, mort el verí!... Ara manca el pare.
-Tecla! Tecla polida! ¡Bonica; bonica meva! El senglar és mort! Filló meu! ara guariràs! cridava plorós de goig l'Andreu, i l'eco d'aquelles fondalades anava repetint cada cop més lluny els seus crits victoriosos com si les muntanyes volguessin dur fins a la Tecla la veu joiosa del seu marit victoriós en la lluita aferrissada.
Recordo, ara, que mai no vaig contar la història aquella. Sempre quelcom va interrompre-la. I del cert que era una veritable història.
Però faci'm el favor d'entrar, perquè en quant a lo de passar de llarg, és cosa que amb semblant temps no ho consentiria a un desconegut; però a vostè ni ara ni mai.
-Tanmateix m'has ficat dins un cau ben estrany, Gedeon. -Cal que ho entenguis, Fritz, aquesta és la sala d'honor. Aquí s'estatgen els amics del comte quan en venen; comprens, l'antiga torre d'Huc, és el millor que hi ha. -De quin Huc em parles? -I ara! d'Huc el Llop! -Com s'entén, Huc el Llop? -Sens dubte; el cap de la nissaga dels Nideck, un minyonàs ferreny, ja t'en responc.
Era un batec immens dels homes i les coses, dels animals i les plantes, de la terra i el cel; era un cant de glòria a la resurrecció de les viandes decandides. Però ben aviat va barrejar-se amb aquell clam de tota la natura una mena d'esverament. L'aigua, que davallava de primer antuvi seguit-seguit, s'estimbava, ara, furient, amb fúria de bèstia esquivada que perd el món de vista.
-Maria Santíssima! No digueu això! no crideu el mal temps! -No el crido pas. I em sembla que si es Mestre de dalt té modos... -I ara, Pau!
Paraula Del Dia
Altres Mirant