United States or Nigeria ? Vote for the TOP Country of the Week !


GRACIÀ Us juro, per aquesta lluna que ara brilla, que em culpeu sense raó. Per ma fe, l'he donada al escrib

-Diguin el que vulguin, senyora Tuyes, el tocino és el benestar de la casa: jo no em canso de repetir-ho an En Gervasi- diu donya Rita mentres para taula amb unes estovalles d'estopa teixides expressament per aquesta sanguinària festivitat. -Ja ho pot dir, donya Rita: tenint tocino es la carnisseria a casa; i ara, amb el preu a què s'han posat els queviures, és cosa de no poder menjar.

-I ara! quins disbarats de dir, vostè, també! contest

-Només que un... un... gat mort. Hi hagué una onada d'alegria, que el Tribunal reprimí. -Mostrarem l'esquelet d'aquell gat. Ara, fill meu, digueu-nos tot el que esdevingué: digueu-ho a la vostra manera, digueu-ho ben tot, i no tingueu por.

Jo prou he provat de fer-me escoltar cridant que a casa nostra lo vell és la llibertat i lo nou la tirania; que la democràcia, nostres avis la tenien en la massa de la sang i la practicaren fins que morí a mans dels que ara ens la envien falsificada; que calia reconcentar-nos en nosaltres mateixos, perquè dintre nostra raça hi trobaríem tots els elements necessaris per a ésser lliures, sense recórrer a pautes exòtiques, expedides per un centre, per temperament, per història i per educació avassallador, absorbent i corruptor, com els ho provava amb fets històrics.

En sortir, crida de banda els generals i els diu: -Companys, els nostres enemics fins ara no saben res de la nostra aliança. Si marxàvem contra ells abans que no s'hagin posat en guàrdia contra una sorpresa, o no s'hagin preparat per rebutjar-nos, farem un enorme botí de riqueses i de presoners.

Un brindis especial hi ha, anomenat Salamandra , que es fa en llaor dels convidats de particular distinció, i que es realitza amb molta solemnitat. -Anem ara- diu el president -a brindar un Salamandra . Tothom s'aixeca i roman com un regiment al toc d'atenció. -És preparat el líquid? pregunta el president. Sunt responen tots a una sola veu. Ad exercitium Salamandi diu el president.

-Ai, jo no ho , no ho ! A dalt de casa hi ha un senyor empleat, que diu que ara els metges de la reina han enviat a demanar uns papers per arreglar-ho... Com que diu que això és cosa de l'inglès... -No hi res, però ja ho crec. No la deixaran medrar mai a Barcelona aquests estrangerots! -Ai, Déu hi faci més que nosaltres! ¡Ja li dic jo que estem ben posats!

-Por no... emprò respecte, . -Doncs que no te'n faci. El tenim girat com una mitja. Tu porta't com fins ara, i ja veuràs com sortirem a vores. -Poc te crec. -T'ho ben juro. Com que en Jan se casa, i com que sap per mossèn Esteve que el senyor comte et vol fer home... entenes?... L'arribada del ferrer, que venia de fer la titlla, va sobtar el minyó.

A l'Hostalet en vaig veure un i la mossa de l'ermitana em va dir que només costava un vintidós. Però quan el pare va haver esment de la fatlera de la mossa, li va dir amb el to sorrut que acostumava: -No tenim cortos per la sement... i en llançarem per miralls?... -És que jo no us dic pas ara, totseguit... -Doncs, quan? -Quan... poguem vendre el roldó...