United States or China ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ja no manca res, i goso envanir-me de... ah! el vi! com que ja fa calor, el posarem a refrescar dins un cossi sota la bomba, llevat del bordeus, que ha de beure's tebi. Vaig a avisar a Katel. I ara, a mon torn, m'he de raure, m'he de mudar, m'he de posar la vella levita castanya. La cosa marxa, Kobus. Ah, ah, ah! Quina festa de primavera!... I a fora fa un sol esplèndid! Ah!

On devien ésser ara els innocentons, que s'hi havien de deixar caure? Segurament lluny, part d'all

El camí que seguien ara, ja no era de trenca-colls, sino planer com la m

-, . -Prou. -Com si ara l'estés veient... varen anar responent tots.

-Plega, home- li deia la Malena: -encara no'n tenes prou, de tot el dia? -Cal aprofitar les engrunes. -Emprò tenes de descansar. -Pas per ara. Ja vindr

SIR TOBIAS Y jo seria home per casarme ab aquesta moça per haverse enginyat aquesta trapaceria. SIR ANDREU Y jo també. SIR TOBIAS Y no li demanaria altre dot que una entramaliadura com aquesta. SIR ANDREU Y jo també. FABIÀ Ara ve la més gentil armadora de paranys. SIR ANDREU O en el meu? SIR TOBIAS Vols que'm jugui la meva llibertat a cara o creu y que'm faci el teu esclau? SIR ANDREU Y jo també.

És es bressol des bon Jesuset. Veuràs, repara es cèrcol de sa mosquitera. No repares sa mosquitera tirada, allò negrenc que tot just s'afigura? Ara s'Infant dorm i la Verge feineja per sa casa amplis me . Ets àngels amb candeles enceses vetllen un tros lluny des bressol; veus?

Ara, aniré corrent, de poblet en poblet, tot joiós, entre la pols dels camins o sota la pluja calenta dels xàfecs. Però no he volgut passar sense veure't, Kobus: vinc a cantar-te el meu cant d'amor, mon primer salut a la primavera.

No era pas això sol que l'aturmentava, perquè en aquells moments de penediment, se li representaven, com a pecats, munió d'actes de bona fe i d'una innocència pariona de la ignorància, però que la veu acusadora de son nebot, retrunyint-li dins de la innocència, li senyalava com a conduents al divorci, que ara tant l'apesarava. Recordava's, per exemple, de l'emblanquinada de l'església, feta a pretext de què era fúnebre i rònega, (obra que tant irrit

Quan en lo mon hi havia mes fe qu' ara, lo qual vol dir molts y molts anys enrera, solian los católichs mes devots anar en romiatge á Sant Jaume de Galicia, fent la pelegrinaciò á peu y ab greus mortificacions tan del cos, com del esperit.