United States or Réunion ? Vote for the TOP Country of the Week !


Què fer?... Aquí són els meus treballs. ¿Com tornar-la a casa seva per aquells camins perillosos? Si algú m'ajudés... D'una llambregada m'emporto el paisatge, cercant-hi una esperança, un auxili... No m'enduc més que negres penyals, viaranys feréstecs, la mar deserta, la tarda que fineix.

Per aquells anys, en que jo estudiava llatí al Seminari de Girona, va córrer per la ciutat un llibret de pretensions profètiques, el qual, després de cridar els pecadors a penediment i oració, anunciava la pròxima vinguda de tres dies de tenebres. I quines tenebres! No lluiria sol, lluna, ni estrelles, i fins i tot la difusa celístia, que, àdhuc durant les nits més fosques, no deixa d

Però tota sa admiració la guardava mossèn Joan per a aquells joves priviliegiats que tenien prou talent i prou pit per a agermanar la carrera eclesiàstica amb la Llicenciatura dels sagrats Cànons o del Dret. D'ells era el pervenir.

S'adonaren de què aquells accents en la pròpia parla els hi arribaven al cor, comprengueren que allò anava per ells, i, identificant-se amb l'ànima de poeta, sentiren remoure dintre els cors quelcom que fins allavors hi era com adormit.

I cantaven alternant aquests versets en tal manera que quan cantaven els uns romanien callats els altres. Finit aquest cant preciós, Sant Brandan i aquells qui amb ell eren, començaren de navegar fortment cap a Llevant; i quan els veieren partits, els aucells així mateix se n'anaren. I la nau errant toc

Per tots aquells encontorns no se sentia altra fressa que la de l'aigua saltant de la canella a la pica, per a caure formant regueró fins al córrec i seguir després avall, cap a perdre's en el corrent del riu que, nat sota el cingle de Mal-vent, anava engruixint-se a mesura que davallava al pla en el qual es veia relluir com una formosa cinta argentada.

Dissortats aquells que voldràn passar sense pagar rescat; els caurem damunt com a llops; ens menjarem la llana que duguin a l'esquena, i si el cuiro segueix a la llana, força millor! D'aquí estant, veurem qui sab quins llunyedars: veurem les alfraus del Rheethal, del Steinbach, de la Roca-Plana, de tota la llargada del Schwartz-Wald.

En aquells moments el palet indicador no assenyalava cap d'aquestes coses: penjava del cordill simplement; i això volia dir que el pare Tudó es trobava en la seva cambra. En Melrosada don

En Magí mig embadalit va entrar a la cort... i va caure. Havia trepitjat un tap, va flairar-lo, feia sentor de vi. Va cercar frisós per aquells recons i va trobar una ampolla... mig plena. -Maleïda!... mira com bevia!... tot l'astorament d'aquell home va tornar-se rencúnia verinosa. -Si torna, la brularé de viu en viu! va dir-se, i puj

Molt sovint aquells que creuen tenirte no són més que uns totxos, y jo que estic segur de no tenirte puc ben passar per enginyós. Perquè, què diu Quinepalus? «Val més esser un boig savi que un savi tonto» OLIVIA Que'l treguin, no vui boigs aquí. JUTGLAR Que sóu sords? Emporteusen a la senyora; fòra boigs d'aquí. OLIVIA Aneu, que sou un jutglar ben magre; fins us torneu malcriat.