United States or Bouvet Island ? Vote for the TOP Country of the Week !


En aquella casa solitària, que de tant enlairada semblava feta per a donar acolliment als àngels, tot el poble de Roques Altes hi havia posat els ulls excitats pel misteri. D'enç

Alguns minuts abans aquella vista hauria despertat mil records enternidors dins la seva ànima, però en aquell moment temia de no veure la petita Súzel, i això el desolava. L'hostal devia ésser curull de gent; perquè tot just el carruatge hagué arribat a la plaça, un gran nombre de cares es decantaren a les finestres, cares prussianes, de gorres aplanades i també altes.

I va semblar que s'ho hagués gastat tot el borriquet, amb aquella galopada de trenta passes. Va quedar tant abatut!... El seguia de tant mala gana al moliner, camí del poble, que l'un estirant endavant i l'altre endarrera, el ronsal tivava més que una corda de guitarra.

En aquella avinentesa, precisament, trob

Harris i jo acabàrem per creure que la resclosa de Bell-Weir tal vegada no fos a passeig, com aquella de que havem parlat. George va remolcar-nos fins més enll

Sàpies que havem fet propòsit d'anar pelegrinant tot el temps de la nostra vida. Veient el sant pare abad aquella suplicant congoixa, mana'ls així mateix que entressin en la nau, i els va dir: -Sia així com voleu, mos bells fills. I encara afegí: -Ja en quina manera sou venguts. Bona obra ha feta aquell monjo.

Tinc fumera!» I vós direu, com una cosa deixada anar, com si no valgués la pena, vós direu: «-; porto la pipa vella, i una altra; però el meu tabac no és gaire bo». I jo diré: «-Oh! es igual, si és prou fort». I aleshores us traureu les pipes, i les encendrem amb aquella tranquilitat, i ja veureu, quína cara hi faran! -Malvinatge! Que llampant serà, Tom! M'agradaria que fos ara!

-Sembla un passarell!... -Es molt saberut el vostre noi, Ciana- afegí la Remei, filla d'en Segimon, -aquella noia jove, fornida i escarramassera, que duia al seu pare tulit d'un cantó a l'altre, com si fos una criatura, i feia recular el brau de la vacada, i reptava, esporuguint-los, els mossos que l'havien vist néixer.

Semblava aquella la frase sagramental de les grans resolucions del senyor de Serra-Bruna, ja que recordava molt la Montserrat que un any enrera, i en semblants circumstàncies pronunciada, havia presagiat la clausura del primer periodo de les seves il·lusions. Com allavors, també ara ses mare i germana li dirigiren fondes mirades d'encoratjament.

Com aquella quaresma de dejuni fou acomplida, i hagué saludats sos germans, Sant Brandan se'n munt