United States or Comoros ? Vote for the TOP Country of the Week !


Llavors?... M'agullonava una imperiosa cuiositat de saber on s'encaminava aquell home en aquella hora i en aquella nit. El bosc era intransitable, i intransitables els viaranys. Per a afrontar el fred, la fosca, el desglaç i tota mena d'inclemències, calia segurament un motiu poderós, un interès desmesurat, una dèria abassegadora, un impuls delirant...

Així foren els amors de la Margarida i En Quel, amors sempre flairosos d'il·lusió i ventura. Ja fa prop d'un any que viuen tots solets en aquella casa de pagès afegint a les cantúries dels ocells els seus cants d'alegria. En Quel, sempre que va a la vessana canta i la Margarida mentre est

Es veia ben que des dels estrets carrerons en què vivien, des dels foscos celoberts de les cases que habitaven, mai de la vida havien ni sols somniat que hi pogués haver al món una formosor com aquella. -Ai, Déu, que és formós! ¡Ai, reina, que és bonic! es deien les unes a les altres, amb la mateixa alegria commoguda del navegant que descobrís un món.

Amb tot, aquella alegria semblava barrejar-se amb una ombra de tristesa. pernejava, la mula, dintre l'estable o la sínia; saltironava alegre, en les hores que en Biel no l'havia de menester, esbrotant d'ací i d'all

Quina festassa farien el jorn de la benedicció! Van emblanquinar tota l'església. Ensajaven un himne que des del chor s'esbandiria pel temple il·luminat per centenars de flames enlairades. Pensant en aquella festa tot el convent feia una bunior de goig. El cel era clar. Els falziots amb xiscladissa infantívola volaven damunt el convent. La lluna s'alçava rogenca, fent-se petita i blanca.

Vaig arraulir-me dintre l'alcova, respirant amb prou feines, i esguardant aquella silueta immòbil, com un ratolí miraria un gat, del fons estant de son cau. La vella no es bellugava gens més que el pabelló de la llar obrat a la roca; sos llavis barbotejaven qui sap què...

Potser que hi hagi d'altres yachts distints del Rogue i patrons diferents de Mister Goyles; però aquella aventura m'ha deixat un prejudici contra uns i altres. George pens

Al cap de poc s'aturà, i es digué a mateixa: -Ell es va portar com calia, aquí. Oh! Si allò tornés a passar, no diria aquella cosa; no la diria per res del món. Però ara ell és mort: mai més, mai més, mai més, no el tornaré a veure!

En Magí va recular esfereït davant aquella visió macabra que va semblar que li deia: -No fugis, Magí... no fugis... Soc la Teresa... Ja'm pots mirar, que no n'estic d'embriagada!... Perdona'm que m'hagués mort tirant-me a la bassa... però vaig tenir por que m'escupissis. Quina vergonya!

Jo estava perplex. ¿Com, aquella bona dona, havia anat a retreure els versos del bisbe? No hi havia dubte que jo estava en presència d'un ésser essencialment pintoresc, de l'individu més curiós de la família.