United States or Vanuatu ? Vote for the TOP Country of the Week !


Passaren anys. En Martí finí els estudis i allunyat de l'ambient dels companys de sentiments, idees i aficions, es trob

Kobus el mirava amb la cara expandida; Christel romania tot astorat d'un acolliment tan entusiàstic. -, senyor Kobus- digué somrient, -vinc de la masia per a portar-vos un cistellet de cireres... Sabeu, cireres cruixidores, del cirerer de darrera el cobert, que vós mateix vau plantar, fa dotze anys.

El meu treball agradable, el tracte amb gent educada i de bones costums, m'ha omplert aquests cinquanta anys de vida. Ja ho , que no sóc vell; que, gràcies a la meva bona conducta... però Paulina, tingui pietat de mi: les seves bromes, les seves paraules, m'han despertat una pila d'il·lusions mortes, que jo no puc realitzar; m'ha fet somiar en una vellesa tranquila al costat d'un ésser estimat.

En mig d'aquestes angúnies va recordar-se del sarró, que el captaire li havia tirat a la cara i que havia caigut al marge de la carretera. Segurament contindria una bona provisió de rebostalles, que podria aprofitar; i qui dies passa, anys empeny. Calia, doncs, apoderar-se'n.

Hi ha una nena, tota petita, que només quatre anys, però que sap el parenostre tan com qualsevol dels altres; i la seva mare seu a la vora del seu llit, cada vespre, per sentir-lo. Després la besa i seu al seu costat fins que ella trenca el son, cosa que generalment s'esdevé tot seguit que tanca els ulls. »Aquesta nit els dos infants majors estaven prou entremeliats.

Hi havia entre ells quinze anys de diferència, i el petit tot just en tenia tres quan el gran va marxar a Cuba invitat per un parent que s'hi havia enriquit i manifestava intencions de protegir-lo entrenant-lo en els seus negocis.

Oh! i em sembla que teniu més gallines que l'any passat, i més boniques! -Ah! aquestes, senyor Kobus, són de la Cotxin-Xina. De dos anys a aquesta part n'hi ha qui-sap-les a la contrada. N'havia vistes a casa de Daniel Stenger, a la masia de Lauterbach, i n'he volgudes tenir. Es una mena magnífica, però caldr

Vindria a tenir uns quaranta anys, i era altet, escardalenc, cella-ros i de mirar garneu. Li deien en Vadô Set-trossos , perquè semblava fet a peces mal ajuntades: quan caminava, els braços li penjaven balandrim-balandram, el cap se li tombava d'ací i d'allà, i les sofrages se li doblegaven com xarneres que van massa fluixes. Talment se diria que era desconjuntat.

I tornava a fer el seu fet, sempre amb aquelles orelles caigudes, sempre amb aquella mirada tant fonda, que mai mirava enlloc!... De la seva història sols se sabia que el varen portar al poble uns gitanos que feia anys que varen passar-hi.

-No, no; a mi tant me fa... la que us vinga ... Ho escatiren entre tots, dient noms i sospesant aventatges, i abans de sopar se decidiren, amb aprovació general, per una parenta joveneta que vivia en un mas d'un altre terme, a quatre hores lluny. Feia uns anys que no l'havien vista, mes ja devia ésser tota una dona, per la mida que duia, i venia de bona regàlia.