United States or Pakistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Que vol dir que hi tornem a ser? -Encara no s'hi pot dir res; però si vol que li digui la veritat, ja tremolo. -Anem, que també no n'hi ha per tant. Vostè rai! -Còm ha de ser!... Nostre Senyor els envia... Escolti, ara sortir

Anem a veure: on és el sol? ¿No us sembla- digué George -que si retornèssim al mas i lloguèssim un noi per un marc, per tal que ens guiés, ens estalviariem temps, tanmateix?

Vaja, soldadet tendre, enveineu l'espasa. Déu-n'hi-do dels punys que teniu! Vaja, anem! SEBASTIÀ No'm deixaras anar? No? (Se desf

La cara de l'hereu s'entristí. -Si, ja m'ho vaig pensar que us ho diria... N'hi ha per dies, d'aquest mal, i no es pot esperar... Tenim la sega a sobre... Però no tingueu por... El primer dia que em trobi una mica com cal...anem a l

-Dolent!...No haver berenat! Tant de mal com et fa! ¡Ja , raó, ja, la teva mamà, que et dóna gust fer-nos patir!... Ala, anem a dalt, que encar és hora...-Ell s'entossudia: »No volia moure's, no volia menjar, no tenia gana; s'estimava més estar-se all

Anem a dir que Mrs. Smith, secretària de lady Montrose, tenia la seva opinió particular sobre un matís de la comtessa que ella anomenava «la comtessa dels matins». Als matins era quan la comtessa es barallava asprament amb una vella ligur que li comprava els «kakis» del seu jardí per a vendre'ls en una rància botigueta; i quan deia hòrrids penjaments, recelosa, regatona, als seus proveïdors, dels quals, de vegades, rebia a la m

-Anem, calla, calla: ja vaig a cercar-lo- mormol

Primerament, les botes et deuen fer mal: quan un hom ha galopat vuit hores seguides és bo de canviar de calçat; aquest és el meu principi. Vejam seu, posa la bota entre les meves cames... ... ja la tinc... Ja en tenim una!... Anem per l'altra... Això és!... Colga els peus en aquests esclops, treu-te les calces i tira't aquest abric a l'espatlla. Molt !

-Molt - digué el professor. -La donzella vivia en un bosc fosc i tenebrós, sota un trespol de fullam pel qual els raigs del sol no podien penetrar. Anem a veure: què creixia en aquest bosc? pregunt

Després va anar-se'n a dinar de pressa per mor d'ésser a casa a l'hora que havia dit al xofer i en baixar l'escala va veure que l'auto ja era davant la seva entrada. -Ja ets aquí? -És l'hora! -Ja són les tres i mitja? -Passen dos minuts! - que m'he lluït; encara no he dinat! -I tant de pressa que he anat per a ésser aquí a l'hora! -Anem a dinar! -On? -No ; a tot arreu em fa prou fàstic!