United States or Panama ? Vote for the TOP Country of the Week !


BASSANIO No, senyora, pel meu honor, per la meva vida! Ben lluny d'esser una dòna; es un doctor de gran civilitat, qui m'ha refusat tres mil ducats y m'ha fet la demanda de l'anell. Jo de cop li negava y malcontent l'he deixat allunyar, an ell qui havia salvat la vida de mon mellor amic. Què més podria dirte ma angelical senyora?

ANTONI Shylock, jo no tinc la costum de deixar ni d'emmatllevar diners a interès, y n'obstant, pera ajudar a un amic en una necessitat pressosa, vaig a trencar la meva costum. SHYLOCK , , tres mil ducats. ANTONI Y per tres mesos. SHYLOCK No hi pensava ja... Heu dit tres mesos? Y després vós... la vostra lletra de fiança... Ah, aveure això... però... escolteu!

VIOLA Te juro y no m'amago de dirtho, que'm moro per una barba, però que no la voldria pas en la meva. És a casa la comtessa? VIOLA Segurament: posantles en bon lloc y vigilantles molt. JUTGLAR De bona gana faria'l paper de mestre Pandarus, per donar una Crèssida an aquest Troilus. VIOLA T'he entès, amic; això és captar ab traça.

A Alemanya no es poden usar pel carrer vestits de fantasia. Un meu amic escocès, que vingué a passar l'hivern a Dresde, ocup

ANTONI Vaja, amic, no siguis temerós; no hi ha perill d'aquesta pèrdua. Dintre dos mesos, o sigui un mes abans del rendiment, espero que entrar

Abans d'acabar dec fer una observació: he començat dient que els forasters eren una gent molt apreciable i útil, i, al dir això, solament m'he referit als forasters que vénen a gastar a Barcelona els diners que han estalviat en el seu poble; de cap manera em vui referir als forasters-gorristes que van a posar a casa d'un amic.

VIOLA Capità, encara que molt sovint la perversitat pren bella apariencia, ton rostre revela bondat, y crec que ton cor no desdiu en res de ton rostre. Jo't demano, y t'ho recompensaré, que no diguis a ningú qui soc y m'ajudis a triar la disfreça que més convingui a mon projecte. Vui entrar al servei del duc; tu m'hi presentaras com amic; y creu que no seran en va tos passos, car jo cantar y podria afegir la meva habilitat a sos esbarjos y fer així mos oferiments acceptables. El temps s'encarregar

De primer, va dir-ho a un amic dels dos únics que hi havia en aquell poble de vint cases; després va pensar que podia dir-ho a tots dos; més tard, va afegir-hi el senyor rector, l'oncle i el padrí; les dones no, perquè eren porugues! l'oncle i el padrí no hi eren i en sortir de llurs cases va veure En Biel, un vell que duia calça curta i caminava amb un bastó alt, gruixut i pesant de boix. En Biel, en sentir-lo, va mirar-lo amb indiferència i gairebé no va escoltar-lo. En Joanín atuït va allunyar-se'n. ¡Tot un estiu que espera l'hora i ara no res, ni una paraula, ni una pregunta, ni una moixada! ¡La fredor més arrupidora de la indiferència aspra i crudel! En Joanín, tenia ganes de plorar, de plorar amagat en un recó i an

Què volia dir, tot allò? ¿Qui era, aquella persona desconeguda?... A mi, no per què em semblava que les paraules que m'havia dit la Lluïseta i aquell subjecte devien tenir alguna relació, i vaig anar pensant; fins que, després de sopar, el meu amic T... em va treure de dubtes. ¿Que no saps- digué -que la Lluïseta Buxareu novi? Jo vaig fer una mostra d'astorament, i el meu amic continuà.

Els diumenges se n'anava als afores amb els pinzells i les teles, i vinga empastifar de verd i groc i blau; i li sortien uns cromets tristíssims, que regalava a algun amic de la casa o els hi comprava per quatre quartos un beneficiat de Sant Francisco molt aficionat a la pintura.