United States or Belgium ? Vote for the TOP Country of the Week !


Infeliços! Igual que els peixos heu saltat de la paella per a caure a les brases. Renegant d'un amo que us empobria amb una m

I com contrastant amb aquest moviment, al fons d'aquell terrat, hi eixia d'entre les teulades la cúpula de l'església, com una colossal mitja taronja, coberta de teules verdes, aclofada pesadament sobre un macís de murs renegrits.

De bona gana hauria saltat al coll del que parlava per a beneir-lo: sinó que me'n privava el corrent, massa fort, tanmateix, per aquell indret, i vaig haver-me d'acontentar amb senzilles i fredes paraules de regraciament. Els donàrem les gràcies qui sap les vegades, fent-los notar la bona nit que se'ls presentava i desitjant-los una agradosa passejada.

Ella, altrament, serva, amb fidel gelosia, les lleis rebudes de l'Etern: és pura, és beneïda, un paradís encara.

Artaxerxes estava a punt per a aquestes cerimònies, quan arriba Tissafernes, amb un sacerdot, que havia presidit l'educació de Cirus en la seva infantesa; li havia, ensenyat la màgia; i a cap persa li havia sabut tant de greu com a ell que Cirus no hagués estat elegit rei. Per això li tingueren més fe quan va acusar Cirus; perquè l'acus

No obstant, res d'això havia comprès aquell benaventurat, amb admiració del propi mossèn Joan que, mig fora del món, no era pas cap espasa en matèries d'amor.

Les parròquies veïnes ja la coneixien. Li deien l'escurapiques i els sagristans la treien com si fos un ca, i ella amb la veu ronca maleïa i renegava i escopia. Pobra damnada! A voltes roman aturada una bella estona. Davant dels seus ulls hi una immensitat de terres i clarors, muntanyes grises, núvols voleiadors i horitzons calitjosos. Com extasiada, no mira res.

El gran Pepaito -tothom coneix aquest amic inefable que és una mena de picarol amb una mica de Sòcrates a dins- un parent a una llunyana ciutat de Catalunya. Aquest parent és un home anguniós i temorenc: l'estira-cordetes de si mateix. Un dia es determin

El pare, no obstant, va governar resoltament. A riscos de bolcar la barca, que amb el treu no és manejable sinó vent en popa, va orsar a la desesperada. Sofrírem tan fort recalcament, que la banda on estàvem arrambats se submergí per complet, i els xarbots me cegaren. Quan vàrem redreçar-nos, vaig veure que corríem de dret vers un niell, que grunyia basardosament a curta distància.

-Com les voldràs? ¿amb pedres verdes o vermelles?... Ella baix