United States or Madagascar ? Vote for the TOP Country of the Week !


En Bóta hi era assegut en un sac de llobins, decaigut i pensívol. Els anants i vinents li pasaven a frec de cames, llançant crits eixordadors, roigs i suats, amb la barretina al clatell, el tupè enrinxolat sobre les celles, i el caliquenyo als llavis. Alguns li pegaven esquenades tot passant, tocant-li el botet a fi que cantés. -I dôs, ¿Bóta, quan farem la tossa a en Gorgals?

Dubto molt que res no es pugui dir a favor del mensur alemany; però si per cas serien els combatents els que podrien dir-ho: als espectadors (n'estic convençut), solament mal pot esdevenir-los. Jo em conec bastantment per a no estar segur que sigui d'una disposició sagnant poc comú. De primer antuvi, abans de començar el desafiament, la meva sensació era de curiositat barrejada amb el desig de saber l'efecte que em produiria, encara que, tenint algun coneixement de les sales de dissecció i taules d'operacions, em capficava menys, tot això, que en qualsevol altre cas. Així que començ

Damunt les teulades pallenques, agraonades contra els baluards, s'obre encara la porta del fort amb la seva volta blasonada, els rastells i el pont llevadís suspès damunt l'abisme. Bretxes espaioses deixen caure la runa al voltant del pendís; els esbarzers, la molsa, l'eura uneixen llurs esforços destructors als de l'home: tot cau, tot se'n va!

Es diu als amics «Bona nit!» i havent sopat, es va a l'estació sense fer nosa als de casa. Postdam, el Versalles de Berlin, és una bella petita ciutat voltada de boscos i de llacs. Ací, en les ombrívoles avingudes del seu parc extens de Sans-Souci, és fàcil imaginar el magre Frederic, amb aquell seu dificultós alenar, fent passejades en companyia del Voltaire dels aguts acudits.

Després d'això, segons diuen els cerasuntins, arriben de la fortalesa atacada tres homes d'els més vells demanant per presentar-se a la nostra assemblea; i no havent-nos trobat allí, diuen als cerasuntins que s'estranyen, que ens hagi vingut el pensament d'atacar-los; Aquests havent-los respost que la cosa no havia estat feta per acord comú, se n'alegren, i volen embarcar-se per venir aquí a contar-nos el que s'havia esdevingut, i a invitar-nos a pendre els morts i enterrar-los.

Llavors Xenofont continua: -Em sembla, companys, que, ja en el moment que escatim la nostra salut ha aparegut un pressagi de Zeus Salvador, cal fer vot d'oferir a aquest déu sacrificis de gràcies, tot d'una que haurem arribat en país amic: i alhora fem vot de sacrificar als altres déus, segons les nostres possibilitats. I a qui li sembli - afegí, -que aixequi la .

Tras, tras... anava caminant indecís. En arribar als volts de la reconada de ponent, algú va cridar-lo pel seu nom.

-Al cap i a la fi- digué George -hi ha quelcom, en el diumenge britànic, que posseeix a l'home que duu a les venes sang anglesa. Jo sentiria que desaparegués, digui el que vulgui la generació futura. Nosaltres seguérem als extrems de l'ample canapé. Hem sentit a dir que hom ha d'anar a Hannover per a apendre alemany.

Mentrestant, al cap d'uns dos mesos, arriben Carminos de Lacedemònia i Polínic de part de Tibró, i anuncien que els lacedemonis han acordat de fer la guerra a Tissafernes; que Tibró s'ha embarcat per començar les hostilitats, i que tenint necessitat d'aquell exèrcit ofereix a cada soldat un daric per mes, als capitans el doble i als generals el quàdruple.

La mainada de la vila els rodeja, els examina, esparverada, mentre algunes dones entaulen col·loquis i garlen, enriallades, amb la soldadesca ardida, que tan poc s'assembla als fills del poble. Aquests se'n són allunyats, portant a la cara l'expressió d'aturdiment que els és pròpia.