United States or Syria ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sols allavors se li not

A mitja missa començaren a atalaiar-se'n els del Cerdà, de la jugada, i allavors s'an

Aquesta transpiració, en alguns moments, arriba a ésser tan abundosa i ràpida, que les camises queden tenyides de la matèria colorant que el cos no ha tingut temps de transformar. Allavors diuen que suen el vi. De totes maneres, sense la beguda, faltaria la transpiració; el ble, o sia el cos, s'aniquilaria i s'apagaria el llum, com deia aquell.

Allavors gir

-Que no dorms? li preguntava allavors amb veu molt baixa... - que dormia... sols que... m'he despertat... I tornava el silenci i tots dos sentien ben clar que s'enganyaven. -Sents? Ja torna! feia ell al cap d'una estona; i quan la ratxada havia passat, -res!... res!... ni una panotxa... ni un gra no en collirem!... Menjar pels bous; i res més. I la Madrona hauria jurat que plorava.

Quan a mi la intensitat dels afectes de l'ànima me sobreïx per la boca, la miro a ella, tota tremolosa i transportada, nodrint-se de la mateixa substància; i allavors, m'apar que son cor batega al compàs del meu, com l'afinada corda de l'arpa vibra per simpatia, al sol ressò de la nota germana.

Aquesta altra bufetada vingué a ferir la pobra Montserrat, que esdevingué groga com la cera, tapant-se la cara amb el mocador. Donya Dolors, apesarada, capolada i agotades ses energies, resolgué callar, trobant més dolç devorar en silenci ses penes. Allavors don Eudald, una mica tocat de la violència de la situació, començ

Passa un altra estona, i un que fins allavors ha callat se remena en la cadira, se tira endavant, se moca y comença: -Ahir vaig anar a donar una volta, perque feia bon sol, i, ai Senyor!, ¡com se torna Barcelona! Vaig veure una botiga nova d'apotecari, que, com hi ha món, me pensava que era de perruquer.

I varen callar tots dos... la sobtada marxa del senyor vell i la nena els havia capficat... la conversa del quefe amb el mosso havia estat per en Pere com una revelació de que no s'equivocava, de que aquella pena que havia endevinat en la mirada del malalt era certa... Totes les veus que fins allavors havien corregut formaven en son magí com un fons sobre del quin els fets d'aquella tarda es destacaven, i ara , ara n'estava segur de que tot allò del manefla de l'Andreu no eren cabòries... de que allí hi havia alguna cosa molt fonda i molt trista.

Allavors un dels sentinelles estengué el braç parant la bèstia i cridant amb veu bastant ferma: -Alto! Aquí no es passa. -Què? féu el cavaller, com si es despertés. -Que aquí no es passa! crid