United States or Saint Vincent and the Grenadines ? Vote for the TOP Country of the Week !
Confessaràs i combregaràs a cada església, que trobis pel camí, aniràs sempre a peu i, a la tornada, faràs allò, que et dicti el cor.
Altres vegades, tot contemplant aquell barri onyarenc, ondulava dintre el meu cor un somriure d'incredulitat i esperança. Tot allò no retreia pas cap senyal d'agonia. La gent, les ones, i adhuc les cases semblava que contenien ja en sement un llarg esdevenidor i se'l prometien, així com el grill de la gla se promet l'alzina que ha de donar ombra als nostres nets.
Fustes de cim arrodonit, menjades de corcs, feien tentines damunt les tombes, cercant decantades un puntal, i no trobant-ne cap. Allò de «Consagrat a la memòria de...» i així per l'estil, hom ho havia pintat en el seu temps, però hom ja no hauria pogut llegir-ho en el major nombre d'elles, ara, baldament hi hagués hagut més llum.
Sentiran dir allò de que el Carnaval ja no val res; allò de que han abaixat la farina i han pujat el pa; allò de que hi ha un predicador molt bo; allò de que a la caiguda de la fulla hi petaran molts xacrosos i vaia! no ens cansem més: veuran, sentiran i desitjaran el de sempre i no escarmentaran de res. Vegin, doncs, per a on s'agafaria aquest any si tractés de passar per nou.
Ara dos anys va començar a decaure. S'amagria, perdia la frescor, i agafava unes rauxes de marriment que li eren abans inconegudes. Quan s'aixecava emperesida i de mala humor, ni sols se cuidava de pentinar-se: s'asseia en una cadira, i s'hi estava hores i més hores, com lassada, tal volta de cara a la paret, sense mirar res, submergida en un negre encantament. La dida solia dir-me: -Avui té la mala lluna: deixa-la estar. I jo restava tranquil, com si allò fos la cosa més natural del món. -Ja es guarirà; avui est
-Em semblava haver-vos sentit dir que fins a Saint Blasien tot anava de baixada. -Això és a les deu milles darreres, en som a vint-i-cinc milles, de Saint Blasien. -No hi ha cap vila, pel mig? ¿Què pot ésser, allò que es veu més amunt del llac? -No és Saint Blasien ni cap vila propera. Començar aquestes observacions vol dir un perill...
-I bé, ¿no veu que és gent que no se'ls pot dir res? No la contradiuen: però fan la seva i callen. Jo m'hi desespero, què vol que li digui? no hi puc fer més: és gènit que Déu m'ha donat. Lo que deia jo l'altre dia a sa germana, que és molt més enraonada que ella: «-El carnisser de la Bordeta és un home que en aquesta classe de malalties fa, vamos, miracles- (perquè, senyora, allò és cosa que no es creuria sinó que es veu). -Per què no l'envien a buscar? què hi perdrien? Ell, si no cura, no cobra un quarto.» I lo que ella em va dir... diu: «Jo ja l'hauria fet venir.» I ja li dic que és una xicota que dóna gust de parlar-hi. Però diu: «-Com ma germana -diu- és aixi, sap?... què farà?...» -diu. Diu: «Per més que vosté la prediqui- diu -no es mour
Tota ella es redreça. Sos ulls grisos, nerviosos, descompten alguna calamitat. Sos braços s'aixequen amb l'esma -tardana! de conjurar un perill. Un parrac de cabells blancs, que s'ha desfermat amb el surt, li cau gairebé fins al nas. -Digues, digues, què has fet. Gracieta, Quima! veniu. Allò és massa. En Tinet creu, sincerament, que no n'hi ha per tant.
L'al·lusió era massa viva per aquelles infelices que, amb més bon seny que els seus marits, pressentien que allò un dia o altre acabaria malament.
Encara havia anat més enllà: solemnement prometé aprofitar les vetlles de l'hivern per a estudiar i revisar els arrendaments amb tota consciència i modificar-los en tot allò que fos de llei.
Paraula Del Dia
Altres Mirant