United States or Saint Vincent and the Grenadines ? Vote for the TOP Country of the Week !


És dolç, quan es diu i es fa una cosa bella i baronívola, retreure en els que un estima la memòria d'un. Així parla Xenofont, galopant al llarg de la falanx, que condueix al mateix temps; i havent col·locat els peltastes a les dues ales, avencen contra els enemics.

Quina tarda més esplèndida! ¡Quin cel més blau i quina bellugadissa d'orenetes i falzies en tot l'espai que s'obirava! ¡Qui tingués ales, com elles, per a esbargir-se lliurement pels aires, lluny, per damunt dels camps i les serres! ¡Era ben trist, haver-se d'encauar dintre d'una aula reclosa, plena de les bovors del ressol i de la mainada!

De tant en tant, aprensius, daven una llambregada cap endarrera, damunt llurs espatlles, com si temessin que hom els pogués seguir. Cada sacot que es dreçava en llur via semblava un home i un enemic, i els feia retenir l'alè; i, en córrer pel voltant d'algunes casetes escampades pròximes al poblet, el lladrar dels cans de vetlla incorporats semblava donar ales a llurs peus.

I en havent finat el càntic, obrí la glòria fabulosa de ses ales i vol

Una abella va posar-s'hi i no's van cloure. Mentres tant una gavina volava pels aires movent les ales amb lentitud, dos bastiments llunyans avançaven en la ratlla de l'horitzó, tot terra a terra, damunt les ones: bronzejades per la lluna naixent, passava el gussi d'un nanser, el carro del terrass

-És molta d'honor per a nosaltres, senyor Kobus- respongué el masover tot somrient, -molta d'honor, però ¿en sap la petita? Em creia que mai no havia donat un tomb de vals. -Súzel és una papallona, Christel, una veritable fada; ales!

-No-res; ¡que tot en aquest món no es pot tenir!... Si no fos per aquells rampells, la nostra casa fóra el cel... ¡ja tenia raó aquell predicador que va venir per la festa! ¡La vida és un camí de dolor, cal que tots el passem i que no vulguem allunyar-lo, la dolor és l'escala del cel! ¡Jesús i paciència! es deia la Tecla bo i donant el pit asseguda prop del pou de l'era. De sobte el seu fill va deixar el pit i va descloure sos llavis per exhalar un somriure. El cor de la Tecla va sentir una emoció dolça i l'alegria va omplir-li la mirada de resplendor. El nen tenia una dent. Quina festassa farien, occirien aquella oca que espolsava les ales de tant en tant bo i passejant-se per l'era com si fos la mestressa. Anirien a ciutat per comprar unes arracades que l'Andreu li havia promès, i fins van pensar fer un regal a l'àvia, que en saber la festa projectada va fer grans reflexions. ¡Teniu la m

SOLANIO Déixam dir a l'instant Amen! de tanta por que tinc que'l diable no vingui a trencar la meva oració, perque míratel com ve cap aquí en forma de juheu. Què's diu de nou entre'ls marxants? SHYLOCK Vosaltres, mellor que ningú, heu sabut la fugida de la meva filla. SALARINO Això es veritat. Y lo que's jo, conec el sastre que li ha fet les ales ab les quals ha emprès la volada.