United States or Bosnia and Herzegovina ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però tot just Katel acabava de sortir i essent encara la porta oberta, una veueta fresca i alegre exclam

Un dia va perdre els sentits perquè, mentre estava distreta guaitant al cel, se li va acostar la cabra cega i coixa com demanant-li una manyaga. I la cabra, com si endevinés el tort que acabava de fer-li, va quedar agemolida prop d'ella fins que va haver passat el troble.

Era Súzel, que acabava de reparar-lo i que es llançava sota el cobert per cridar son pare.

Odila era a la meva esquerra. La llum, garbellada pel vidre sense transparència, queia dolçament damunt el rostre del comte. Des del primer instant, va colpir-me l'estranya fesomia del senyor de Nideck, i, a desgrat de tota l'admiració respectuosa que acabava d'inspirar-me la filla, no vaig poder-me estar de dir-me: -És un llop vell!

Àdhuc la flaire peculiar de la casa tornava a ésser la d'abans, la de sempre. Aquesta restauració de l'ambient afalagava els sentits d'En Llucià. A estones hauria dit que acabava de sortir d'una atmosfera especiosa, com de dormitori tancat o de farmàcia vilatana, per a tornar a una claror benolent i salutífera.

Knapwurst acabava de deixar la pipa damunt la taula. I, amb un to greu que semblava eixir del fons de la seva consciència o si us ho estimeu més, d'una bota de vint-i-cinc mesures, digué tot recalcant de bell nou la m

Lo pastor esperá un ratet, mes al veure que no acabava la fal-lera, s' encuriosí, s' hi acostá mes y ab gran sorpresa va adonarse de que, en lo fons del clot que gratant acabava de fer lo bou, una Verge negre com una mora s' hi descobria.

Després, de cop i volta, tot esdevenia blanc: era ell, el sol que a la fi acabava de mostrar-se. Allí estava, roig, fulgurant com l'or. Fritz, veient-lo pujar entre les dues carenes, pensava: -Déu és gran! I en veu més baixa, veient com els obrers cavaven i estiraven el carretó, deia: -La cosa marxa!

Per casualitat el trobàvem alguna vegada que s'hi havia assegut a sobre, quasi sempre; i aleshores ell somreia genialment, però amb el fastigueig que hom sent en veure que el destí l'ha posat al bell mig d'una colla d'inútils. -Tot el temps davant, precisament, dels vostres nassos... No acabava la frase. Tenia orgull a dominar-se.

-Poguéreu veure els parracs, a la llum dels cigars? Això va fer vacil·lar Huck per un moment. Després digué: -, no ho pas; però, sigui com sigui, em sembla haver-los vist. -Aleshores anaren fent via, i vós... -Vaig seguir-los... Això és. Volia veure còm acabava tot allò... Com que s'esquitllaven d'aquella manera!